Uns 25 nens s’han trobat aquest matí al Raval de Montserrat per celebrar la primera Cursa Infantil Inclusiva de Terrassa. Tots ells tenen alguna discapacitat que els impedeix participar en curses infantils convencionals, però aquest diumenge han trobat el seu lloc per conèixer altres infants com ells.
L’Ajuntament de Terrassa ha comptat amb la col·laboració d’associacions com Cors Lluitadors de Duchenne, ACAPPS, Fundació Integralia i ÀreAdaptada per a l’organització de la cursa. La intenció de la Regidoria de Capacitats Diverses i Accessibilitat de l’Ajuntament és que, després de la primera edició d’enguany “la cursa es vagi repetint amb diferents associacions, per posar-les al centre i donar visibilitat”, ha explicat la regidora Mònica Polo. Per a Polo, la cursa d’avui és un pas més per fer de Terrassa una ciutat més inclusiva i accessible: “ja s’havien organitzat a altres ciutats i no ens podem quedar enrere en la inclusivitat”. La trobada no ha estat competitiva i s’ha fet per torns de 3 o 4 infants, agrupats per edats i necessitats de suport similars.
La cursa infantil ha estat un moment molt especial per la Lucía i pels seus pares. Ella té la malaltia de Charcot-Marie-Tooth, que és neurodegenerativa i fa que hagi de portar unes fèrules a les cames que l’ajuden a caminar. Avui és la primera vegada que les ensenya, ja que abans “anava sempre amb pantalons llarg”, explica la seva mare. “Gràcies a aquesta cursa s’ha desfet de la vergonya i la por pel que poden dir els altres”.
Arnau Alcalà
El Joan Ponce ha participat en la cursa en cadira de rodes, i l’ha acompanyat la seva mare, la Sílvia. És la primera vegada que la família participa en una cursa d’aquest tipus, ja que desplaçar-se a una altra ciutat “suposa un repte d’organització molt gran”. La Sílvia agraeix que “la nostra ciutat és prou inclusiva”, tot i que aprofita la cursa per explicar que li agradaria que hi hagués més millores per fer que Terrassa fos més agradable per a nens com el Joan: “hi ha un problema greu amb el nombre de places que hi ha als centres de dia“, critica. L’estat d’alguns dels carrers de la ciutat també suposa una dificultat per nenes com la Mariola, que passeja amb l’ajuda d’un caminador. La Judit, la seva mare, detalla que “els parcs són les zones que estan menys adaptades, sobretot a causa de la sorra”.
La família de la Mariola assegura que, més enllà dels 10 metres que ha recorregut la seva filla, la cursa adaptada ha fet que “pugui veure nens com ella, que caminen ajudats de “trastos” o en cadira de rodes”. I és que a la Cursa Infantil Adaptada no hi ha hagut cap guanyador, ha sigut un espai de coneixença. Per la Judit, ser la mare d’una nena amb mobilitat reduïda és “el millor que hi ha”, perquè requereix un sacrifici molt gran, però “compensa infinitament, perquè la mínima cosa que fa ja és una festa”. Els pares de la Lucía coincideixen, tot i que afegeixen que la seva filla és “plenament conscient de la malaltia que té i de com afecta enormement al seu dia a dia”. Tots ells asseguren que encara hi ha molta feina per fer per tal que els seus fills es puguin desplaçar de forma autònoma per la ciutat.
Segons les dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) del 2021, a Catalunya hi ha gairebé 30.000 nens d’entre 5 i 15 anys amb diferents discapacitats, moltes d’elles provocant dificultats en la mobilitat. La Noemí Font és la mare d’un d’aquests nens, que va impulsar fa gairebé dos anys la primera cursa infantil adaptada a Barcelona, per potenciar la seva visibilitat i demanar reclamar el dret a l’escolaritat inclusiva i el suport per potenciar el desenvolupament acadèmic, personal i social dels infants amb alguna discapacitat. Des de llavors, les curses infantils adaptades es van estenent pel territori.
