Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
En la recerca d’oportunitats d’inversió, tornem a parlar de l’alternativa que suposen els països emergents. Malgrat que hi ha la idea que en aquests països en cas de crisi les coses van pitjor, la realitat és que històricament han estat un reservori en potencialitat de creixement, molt per sobre de la mitjana mundial. S’estima que el 2025 arribaran a produir més que la resta del món desenvolupat (avui contribueixen en un 50% i d’aquí a dos anys s’estima que arribin al 60% del creixement mundial).
Si ens fixem en les raons d’aquesta expansió, les trobem en la gran demografia, per tant, en els seus propis mercats, i en la possibilitat d’incorporar més mà d’obra i talent, amb una base de gent jove molt més alta que en economies més madures. De fet, Europa té una mitjana d’edat de la seva població de 42,5 anys i l’Índia la té de 28 anys, per exemple. En aquests països, la classe mitjana també augmenta any rere any. A la Xina, s’espera la incorporació de 1.200 milions de persones considerades de classe mitjana fins al 2030, un 70% de la seva població, quan el 2009 era de sols un 10%. I hi afegim que, a més de constituir un referent global, estan aprofitant, especialment en moments més difícils, el seu mercat interior per continuar creixent. El tipus d’interès mai ha estat tan baix com a Europa i la inflació els ha afectat de forma molt més lleu que a Europa i els Estats Units.
Els canvis d’hàbits provocats pel confinament per la Covid-19 a ciutats molt densament poblades s’han accelerat com a la resta del món. Per exemple, el teletreball i les noves formes de consum, que es mantindran, així com un consum per Internet, que dona una potencialitat de creixement molt més desorbitada que en els mons econòmicament més madurs. A països com la Xina i l’Índia s’esperen creixements forts en tecnologia, medi ambient, serveis sanitaris i assegurances.
