Terrassa es consolida com la tercera ciutat amb major població de Catalunya, amb 223.011 habitants, només per darrere de Barcelona i l’Hospitalet. Amb una superfície de 70,16 quilòmetres quadrats, té una densitat de població de 3.178,6 habitants per quilòmetre quadrat, alguns dels quals van arribar o van marxar del municipi l’any 2021.
El saldo migratori de Terrassa continua sent clarament positiu. La tendència dels darrers anys no s’altera. A Terrassa hi ha cada vegada més ciutadans que marxen a altres municipis de la comarca, de Catalunya o d’Espanya, però en el còmput global (és a dir, afegint-hi el saldo migratori extern), seguim guanyant població.
Si ens fixem en els moviments de població (la diferència entre la gent que arriba a Terrassa i la que marxa de Terrassa), veurem que en el transcurs de tot l’any 2021 el balanç va ser positiu de 22 persones amb relació amb la comarca del Vallès Occidental i de 249 pel que fa a la resta de la província de Barcelona. Les xifres comencen a baixar només quan centrem el focus en la quantitat de terrassencs que arriben o marxen cap a altres localitats catalanes. En aquest escenari, van marxar 384 persones més de les que van arribar. I pel que fa a la resta d’Espanya (Catalunya a banda), el saldo també va ser negatiu, de -176. Terrassa té, per tant, un saldo migratori intern de -289 persones.
Malgrat tot, els terrassencs seguim creixent i ens mantenim des de fa anys com la tercera ciutat més poblada del país, tot i que actualment guanyem a la quarta, Badalona, per només 5 persones: 223.011 terrassencs per 223.006 badalonins segons les xifres del padró en el tancament anual de finals de l’any 2021.
Afluència subsahariana
Per bé que el saldo migratori intern és negatiu, de -289 habitants, l’extern és clarament positiu, concretament de 1.114 habitants. Aquesta xifra s’explica amb la migració de persones que arriben a la ciutat de Terrassa procedents de l’estranger amb relació a les que marxen.
Terrassa és la segona ciutat de tota la comarca pel que fa al saldo migratori extern. La primera és Sant Cugat del Vallès, amb 1.560 persones. La segueix Terrassa, amb 1.114. La cocapital del Vallès Occidental, Sabadell, ocupa la tercera posició, però a certa distància. El seu saldo migratori extern és sensiblement inferior, de 703 persones. La població veïna té només 7 mil habitants menys que Terrassa (223.011 terrassencs per 216.204 sabadellencs).
A banda d’aquestes tres poblacions, el saldo migratori extern creix en gairebé tots els municipis de la comarca, per bé que de manera notablement inferior. Només hi ha tres localitats que han perdut població estrangera. Es tracta de Palau-solità i Plegamans (-7), Viladecavalls (-1) i Rellinars (-1). La resta de localitats de la comarca es mouen en franges d’entre 4 i 263 nous ciutadans. Aquest darrer número correspon a Rubí.
El saldo migratori del Vallès Occidental, segons es desprèn de les dades de l’Idescat, va ser l’any passat de 4.075 persones, un 3,3% superior al de l’any anterior. Tot i l’increment, el creixement migratori se situa encara per sota del nivell de les dades prepandèmiques.
L’any 2021 es van registrar (sempre segons el cens oficial) un total de 13.319 moviments per canvi de residència a la comarca del Vallès Occidental, una xifra que representa un augment del 18,1% respecte de l’any anterior.
Quatre anys perdent habitants
Els fluxos migratoris entre municipis vallesans amb altres de Catalunya també van créixer durant l’any passat, donant com a resultat un saldo positiu de 653 persones (un 25,9% inferior al de 2020). En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya va resultar de signe negatiu (-1.116), encadenant així quatre anys consecutius en què la comarca perd habitants en els intercanvis poblacionals amb altres indrets de l’Estat.
No obstant això, les entrades procedents de l’estranger van superar les sortides, amb un balanç positiu de 4.583 persones. Com a resultat d’aquests fluxos, el saldo migratori de la comarca va ser de 4.075 persones, un 3,3% superior al que es va produir l’any 2020 (+3.945). Aquests valors encara queden lluny dels que es van assolir l’any 2019, abans de l’esclat de la pandèmia (+11.754).
Els resultats dels fluxos migratoris en l’àmbit comarcal mostren que, l’any 2021, només dues comarques catalanes van registrar saldos migratoris negatius. Destaca el cas del Barcelonès (-4.476), on el saldo migratori negatiu amb altres comarques de Catalunya (-18.613) i de la resta d’Espanya (-1.312) no van ser compensats per la migració exterior (+15.149). En la resta de comarques, totes amb xifres positives, s’aprecien diferències en termes d’intensitat del fenomen i en els components del creixement migratori.
En l’àmbit comarcal, el balanç anual dels canvis de residència durant l’any 2021 va ser positiu a 19 dels 23 municipis del Vallès Occidental.
Entre els municipis amb xifres positives, destaca Sant Cugat, amb un saldo net de 2.043 persones, el que representa pràcticament la meitat del creixement migratori comarcal. A continuació, a més distància, se situarien Terrassa (+825), Castellar (+306), Sabadell (+241), Vacarisses (+232) i Rubí (+216).
“Buscaré un altre lloc on viure, però serà a l’estranger”
Els motius per arribar a Terrassa o abandonar-la són variats. Marxar de la ciutat que t’ha vist néixer per canviar d’aires i anar a estudiar a l’estranger és una pràctica habitual entre molts terrassencs, que s’ha vist afavorida per les crisis dels darrers anys. Entre els estudiants que emigren a l’estranger hi ha, fonamentalment, un parell de tipologies. Uns se’n van d’Erasmus amb el bitllet de tornada sota el braç. D’altres marxen i no tenen previst tornar. És el cas de Jordi Armengol (26 anys), que està cursant un doctorat d’intel·ligència artificial a la Universitat d’Edimburg, a Escòcia.
Va marxar a finals de l’any 2020, en plena pandèmia. I no pensa tornar. “Estic encantat vivint a Edimburg. És una bonica ciutat universitària, on el campus és al centre i no a la perifèria, com passa a Barcelona. Ara per ara no tinc previst tornar a Terrassa. Quan acabi el doctorat em buscaré un altre lloc on anar a viure, però serà a l’estranger”.
Armengol duu gairebé dos anys fora de Terrassa. I no troba a faltar massa la ciutat. “M’agrada tornar a Terrassa, però per Nadal. M’agrada tornar per retrobar la família i els amics, per visitar els llocs que em recorden la meva infantesa, però Edimburg és un lloc magnífic per viure. És una ciutat molt internacional, on et trobes tota mena de gent. M’hi trobo molt a gust. La gent és més oberta que a Terrassa”, assegura.
A diferència d’ell, Sergi Cebrián (44 anys) va tornar a Terrassa el 4 de setembre, fa tot just un mes. Fa tres anys que vivia fora, concretament a Suècia. La seva companya va marxar per estudiar a la Universitat d’Upsala, a Suècia. I ell, que és arquer, la va acompanyar. Vivien en una granja al mig del bosc, a Alunda, a la zona de Lydinge.
Cebrián és tot un especialista a marxar i tornar a Terrassa, on va néixer l’any 1978. Ara fa vint anys se’n va anar a viure a Sant Pere de Riudebitlles. Dos anys més tard va anar a Andorra, del 2004 al 2006. Els deu anys següents els va passar a Terrassa, però el 2015 va tornar a fer les maletes per anar a Princeton, a Nova Jersei, als Estats Units. Va tornar i l’any 2019 va posar rumb a Suècia. I ara ja és a casa.
