La calçada del carrer de Sant Gaietà podria tornar a ser com antany, empedrada, amb llambordes en lloc de l’asfalt convencional. No és segur, però tampoc és descartable. Ni molt menys. El debat s’ha (re)obert en els últims dies com es (re)obren moltes reflexions, accions, acords i dissensions en aquests temps de carrers enquitranats: per les xarxes socials. Un tuit del periodista Ander Zurimendi, col·laborador de Diari de Terrassa, sobre la possibilitat de recuperació de l’antic terra, ara revelat en alguns trams per l’erosió de l’asfalt, posa d’actualitat les opcions d’un projecte d’urbanització lligat al pla urbanístic del Vapor Albinyana. L’Ajuntament estudia això de retornar les llambordes a determinats trams.
“L’erosió de l’asfaltat ha tret a la llum les antigues llambordes del carrer de Sant Gaietà, a l’entorn del Vapor Albinyana. Capa sobre capa i au, tuñú! Però quina fantasia pensar en recuperar-lo, oi?”, apuntava el missatge de Zurimendi, referent a un esvoranc aparegut a la cantonada del carrer de Sant Gaietà amb el de Sant Valentí. Entre les respostes, la de Pep Forn, regidor de Turisme: “En les nostres fantasies també hi ha recuperar les llambordes originals i vianalitzar els entorns del Vapor Albinyana”.
De manera oficial, no hi ha res decidit, però l’Ajuntament no tanca la porta al camí empedrat, a la marxa enrere al terra de fa dècades. De manera oficial, el govern local admet la possibilitat del retorn a l’empedrat però deixa clar que l’opció naixerà de l’equilibri. Cal calibrar factors diversos: el valor històric n’és un, per descomptat, però caldrà tenir en compte uns altres, com l’accessibilitat, la seguretat viària i els aspectes econòmics. I la contaminació acústica, un dels inconvenients que veïns de la zona han posat sobre la taula de debat.
Transformació
Siguin “fantasies”, que no ho sembla, o projectes amb aparença de realitat, deixar veure i usar l’empedrat està vinculat al Pla Director del Vapor Albinyana, al sector conegut com a Districte Zero, una guia per a una proposta de transformació d’un àmbit meitat d’habitatges meitat d’antigues naus industrials.
El carrer de Sant Gaietà forma part d’aquesta mena de microbarri, delimitat al sud pel carrer de la Rasa, al nord pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, a l’oest pel carrer de la Mare de Déu dels Àngels i a l’est pel carrer del Mas Adei. Dins del pla, fet públic el maig passat, destaca la proposta “estrella”: una illa de vianants al centre del barri, en els entorns del Vapor Albinyana, entre els carrers de la Mare de Déu dels Àngels, Sant Isidre, Sant Leopold i Cervantes.
Com recorda Carles Caballero, regidor d’Urbanisme, el pla preveu un estudi de reurbanització de l’àmbit, “que potenciarà el drenatge dels carrers, amb més arbrat i amb més ombra”. En el procés s’estudiarà la millora de l’accessibilitat “i la seva compatibilitat amb la voluntat de recuperació de l’antic paviment de llambordes”. Aquesta recuperació s’executaria, és clar, allà on les llambordes es trobin en bon estat “i quan es prioritzin les condicions òptimes d’accessibilitat i de comoditat per als vianants”.
La reurbanització, concebuda per acabar amb la imatge de carrers foscos i estrets, pocs espais públics i antigues naus industrials (algunes, degradades), es planificarà amb la participació i el consens del veïnat, deixa clar el regidor. Les futures accions urbanístiques en el sector resten pendents de l’arribada de fons europeus Next Generation. La primera sol·licitud al respecte va ser denegada i l’Ajuntament ha tramitat una segona petició de la qual encara no té resposta.
El carrer de Sant Gaietà encara era empedrat als anys 1990. La col·locació de llambordes al Centre va començar el maig de l’any 1907 al carrer de Sant Pere i va continuar pel carrer del Nord, entre la placeta de Saragossa i l’estació. Aquell any el paviment va deixar de ser de terra també al carrer del Puig Novell, el de Sant Antoni i el de la Font Vella. Les necessitats industrials van impulsar després l’empedrat de zones com els voltants del Vapor Albinyana. I potser tornem enrere.
Parlen els veïns
La Maria empeny el carret de la compra amb una dificultat afegida a la del pes de la bossa quan ha d’esquivar el sot a la calçada, a la cantonada del carrer de Sant Gaietà amb el de Sant Valentí. Respon més amb els ulls de sorpresa que amb paraules a la pregunta sobre la possibilitat de recuperar les llambordes: “Seria una despesa ximple i no estem per això”. Altres veïns no expressen crítiques tan diàfanes. Jordi Borrego és el propietari d’un taller mecànic del carrer de Sant Valentí. Després de la inevitable broma sobre els beneficis que li suposarien les averies en la suspensió dels vehicles amb un paviment empedrat, l’empresari sospesa pros i contres. Guanyen els avantatges: potser es reduiria la velocitat de molts vehicles que circulen per allà de manera inapropiada.
Carlos Llop, veí de la cruïlla, sosté que als conductors incívics “els és igual si hi ha llambordes o asfalt”. Potser el sector s’embelleix, amb aroma a història, amb l’empedrat, però amb efectes negatius per a l’accessibilitat: “Aquest és un barri amb moltes persones grans i les llambordes entorpeixen la deambulació amb cadira de rodes”. Joan Alcalde, empresari tapisser, considera una despesa innecessària la recuperació de les llambordes “en una zona que no és del tot de vianants. Aquestes peces, a més, són insegures. Rellisquen molt quan estan humides”.
