La Nova Jazz Cava de Terrassa inaugura aquest dissabte la nova temporada amb un concert encapçalat pel duet de saxos, Héctor Floria i Irene Reig. Amdòs músics han compartit escenari en diferents projectes, com The Bop Collective, Smack Big Dab, pis, casa, cotxe, entre d’altres. Però és ara quan s’estrenen coliderant un grup on presentaran temes originals i versions. Formen part de la nova aventura que s’inicia avui els reconeguts Giusseppe Campisi, Joan Casares i Joan Monné.
L’Héctor Floria diu que estan contents d’obrir el nou cartell de concerts del temple local del jazz. “Estem agraïts que el Club Jazz Terrassa ens hagi fet la proposta i que tinguem l’oportunitat, l’Irene i jo, de presentar el nou quintet amb uns músics amb molt talent”. El grup ha preparat per l’ocasió un repertori de temes propis de la Irene i seus, i readaptacions. “Els temes que sonaran són diversos. Hi haurà balades i blues perquè això no pot faltar mai. El que sí volem es que sigui un concert que transmeti molta vitalitat i energia”.
El nou quintet està a l’expectativa de la resposta que tindrà del públic, la qual serà un bon termòmetre pels compromisos que els esperen. L’Héctor i la Irene tenen ja data -el desembre- per actuar al Jamboree i al Milano, dos clubs de jazz de Barcelona que, com la Nova Jazz Cava de Terrassa, sempre estan amatents a les noves propostes dels músics de prestigi arrelats al país.
La formació reuneix veus que han fet camins junts des de la formació (Amsterdam) fins als concerts i també en la docència a l’Esmuc. (Escola Superior de Música de Catalunya a Barcelona). L’Héctor Floría i Irene Reig, al saxo, venen amb Joan Monné, al piano, Giusseppe Campis, al contrabaix, i Joan Casares, a la bateria. L’Héctor i la Irene, juntament amb l’Alba Pujals (trombonista i terrassenca) van compartir formació a la capital holandesa durant 4 anys. “Hi ha un moment que cal sortir de la ciutat on estàs, aprendre, veure món. L’experiència que vam viure a Amsterdam ens va enriquir”
Els inicis
L’Héctor va arribar a la capital holandesa amb els estudis de música moderna fets. Fins llavors, havien transcorregut uns quants anys. Té present com va sorgir la seva afició per aquesta disciplina artística. El seu record ens fa viatjar La Yunta, un petit poble de Castella-la Manxa, origen dels seus pares, on va quedar atrapat pel so de la música festiva de la Charanga que actuava a la festa major. I des d’allí, cap a Blanes. I conta un fet curiós i és que el seu pare va acabar estudiant música i es va decantar també pel saxo, encara que ell és amateur.
En la seva discografia particular sobresurten John Coltrane i Joe Henderson, ambdós saxofonistes i figures internacionals de primera línia. Amb el primer diu que hi té una història d’amor i admiració tan profunda que, fins i tot, ha hagut de cercar estratègies per separar-se’n i escoltar d’altres músics. De Joe Henderson (Ohio, 1937 – San Francisco, 2001) ha retingut la fotografia que hi ha instal·lada a la Nova Jazz Cava i que li encanta està sota el seu aixopluc quan toca en aquest escenari, on Henderson va actuar vàries vegades entre 1974 i 1994.
