Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
La pujada de tipus d’interès tant per part dels bancs centrals dels Estats Units com d’Europa està portant els mercats a un moment en què la inversió en renda fixa està guanyant terreny a la renda variable. Aquestes pujades de tipus arrossegaran ràpidament una caiguda del consum i en resum una caiguda de les previsions de beneficis de les empreses i del PIB, i, per tant, de la valoració de les accions i del creixement.
Així, s’estan creant noves oportunitats en la renda fixa, que fins ara eren inexistents. Si invertim en bons anomenats d’alt rendiment, que fa 12 mesos tenien una TIR (taxa interna de retorn) del 4%, i avui dia han passat a tenir una TIR del 10%, serà una estratègia per a clients més agosarats que admeten molt més risc invertint en mercats emergents o en empreses de baixa qualificació. També en la renda fixa de més alta qualificació, perquè els bons governamentals i els de les empreses en grau d’inversió han passat d’estar negatius o menors a l’1% han passat al 4,0% de TIR. Si tenim en compte la variació de la corba de tipus d’interès, especialment als Estats Units, veiem que els tipus amb venciment a un any són iguals o superiors als tipus a 10 anys. Aquesta circumstància ha obert una possibilitat interessant d’inversió tant a Europa com als Estats Units en bons a curt i mitjà termini. Si la duem a terme als Estats Units, estarem sotmesos a les variacions del dòlar, fet que pot minimitzar-se fent la cobertura corresponent, si creiem que pot caure en el termini d’aquesta inversió. La inversió en bons ha de tenir l’objectiu de mantenir-se en cartera fins al venciment, si no és així, la inversió pot resultar certament amb molt risc. Per tant, estem davant un escenari que permet corregir una part de la inflació invertint a venciment en bons de renda fixa per a perfils d’inversors moderats i agressius.
