Una setmana va passar un jove de 27 anys Fausto San José a l’Ajuntament el setembre de 1962 per encàrrec de l’alcalde Josep Clapés. Tres dies abans, la riuada havia arrasat la ciutat i calia redactar amb urgència un informe detallat dels danys i les víctimes. L’objectiu, aconseguir ràpidament els ajuts del Govern.
Seixanta anys després, Fausto San José ha fet entrega a l’Ajuntament de Terrassa d’una còpia del facsímil amb l’inventari dels desperfectes i dels morts de la tragèdia. “Vaig fer tres còpies, una per l’Estat, un altre per l’Ajuntament i una tercera que em vaig quedar”. El document en possessió de l’administració local es va extraviar i ara, la mateixa administració que li va encarregar el treball, rep de l’autor una valuosa còpia de la devastadora tragèdia que va colpejar la ciutat.
L’entrega del llibre “Análisis estadístico de los daños causados en las inundaciones” (octubre 1962) es va fer ahir a l’Arxiu Històric Municipal en un acte simbòlic a què ha assistit l’autor, Fausto San José, la regidora de Memòria Democràtica, Ona Martínez i la de Rieres, Jennifer Ramírez.
“Avui assegurem que es preserva l’informe per sempre i que aquest fragment de la tragèdia no es perdrà mai”, ha dit Ramírez, que h agraït a San José el gest de restituir el facsímil a l’administració local. Ona Martínez ha destacat que el d’avui és “un acte simbòlic, però important. Amb la seva incorporació a l’Arxiu Històric ens podem assegurar que el document perduri i que es pugui consultar”.
La “llavor” de les llambordes
Una casualitat ha fet que l’inventari de la riuada torni a l’Ajuntament. “El meu pare, Agustí San José va ser deportat a Mauthausen entre 1940 i 1945 -explica Faust San José-. Ara fa prop d’un any van col·locar una llamborda Stolpersteine davant de casa seva, i vaig voler entregar a l’alcalde un llibre del pare amb les seves vivències al camp”. A aquella entrevista, l’autor va comentar l’informe que havia elaborat de jove i “la sorpresa va ser que la còpia municipal havia desaparegut. De seguida em vaig oferir a fer una còpia i entregar-la”.
L’estudi inclou un inventari detallat dels danys produïts per la riuada “als domicilis, les fàbriques i els comerços. Va ser duríssim. Arribava el detall de totes les víctimes, una per una, i jo no tenia temps pràcticament ni per pensar”.
El facsímil xifra en 650 milions de pessetes de l’època el valor econòmic dels danys de la riuada a Terrassa. Enumera també una per una totes les víctimes, les identificades amb noms i cognoms, però també les no identificades i les desaparegudes.