Els organitzadors del 28è Concurs de Castells de Tarragona l’anunciaven com l’espectacle casteller més gran del món. Realment ho és? El món casteller ha de ser objecte de competició, amb puntuacions, rànquings i classificacions? Els Castellers de Terrassa es van classificar dissetens i cinquens de la seva categoria. Els Minyons de Terrassa, una de les colles líders del país, no han volgut participar-hi mai, ja que entenen que aquest no ha de ser l’esperit dels castells. No creuen que s’hagi de sortir a cap plaça a guanyar ningú. S’ha obert fins i tot un debat a les xarxes amb relació a les caigudes (un 38,6%) que es van produir diumenge entre les colles grans.
PREGUNTES
• 1 •
Està d’acord amb l’existència del Concurs de Castells que se celebra a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona i que ja acumula 28 edicions?
• 2 •
El percentatge de caigudes és més elevat al Concurs que a les diades normals. Això pot ser perjudicial per a la seguretat dels castellers?
• 3 •
Té sentit que es faci una classificació de les colles? Això és un fet motivador o desmotivador per a les colles?
• 4 •
Han d’evolucionar o modernitzar-se els castells en algun sentit o s’ha de mantenir la tradició?
RESPOSTES
Àlex Riveiro, cap de colla de Minyons
“No volem entrar en la dinàmica de puntuar i de guanyar o perdre”
Va entrar a formar part de la colla Minyons de Terrassa l’any 2011, tot i que fins al 2016 no s’hi va dedicar d’una manera més fixa. El passat mes de desembre va ser escollit com a nou cap de colla malva.
• 1 •
No comparteixo aquesta manera d’entendre els castells, però em sembla bé que la resta de colles facin el que vulguin. Com a Minyons, ja fa temps que vam prendre la decisió de no participar-hi i la mantenim. En alguna ocasió s’ha arribat a votar si calia anar-hi, però el no ha guanyat sempre majoritàriament.
• 2 •
No penso que es produeixin més caigudes que en qualsevol altra Diada on s’intenten castells grans, com pot ser Sant Fèlix, Santa Úrsula o la nostra pròpia diada. Antigament hi havia més caigudes. Entenc que ara cauen més o menys els mateixos castells que sempre.
• 3 •
Per a mi no té cap mena de sentit. Però entenc que hi hagi qui ho veu de manera diferent. Nosaltres no volem entrar en la dinàmica de puntuar, de fer classificacions, de guanyar o perdre. Un castell nostre no es pot comparar amb el d’una colla més petita. Els castells són passió. A les diades no hi ha vencedors ni vençuts. Quan veus les cares dels castellers, ja saps de seguida si la cosa ha anat bé o no. No cal que t’ho digui cap classificació.
• 4 •
Els castells estan i sempre han estat en constant evolució des de fa molt de temps. Modernitzar-se té aspectes positius o negatius. Jo no em considero dels puristes que no accepten cap mena de canvi tècnic, com les xarxes d’assaig, les noves estructures o l’ús del casc. L’evolució és quelcom natural.
Edu Portella, Cap de colla de Castellers
“Els punts permeten que la gent de fora valori cada castell”
Forma part dels Castellers de Terrassa des de l’any 2009. Durant quatre temporades, entre el 2014 i el 2017, va exercir de cap de pinyes. El gener del 2022 va ser nomenat com a cap de colla dels blaus turquesa.
• 1 •
Sí. És una actuació brutal, on totes les colles hi participen. Ningú no ho entén com una competició. Els grans potser sí que van a competir entre ells, però a nosaltres tant ens fa acabar dissetens, catorzens o fins i tot quarts. No hauríem canviat res de la nostra actuació per quedar més amunt.
• 2 •
No ho sabria dir. En la jornada de dissabte hi va haver alguna caiguda, però tampoc massa. Potser diumenge hi va haver alguna caiguda més. De totes maneres, no penso que cap colla arrisqui més del necessari pel tema de la competitivitat. Si caus, tens el risc de fer-te mal i hipotecar la temporada.
• 3 •
Al final, està bé que hi hagi una classificació. Pel simple fet que si quedes més amunt guanyaràs més diners per a la colla. És un incentiu. Les colles es preparen més gamma de l’habitual per obtenir millors resultats. A més, per a la gent de fora, els punts li serveixen per saber la dificultat de cada construcció. Sempre hi ha, però, un punt de subjectivitat. Jo, per exemple, no tenia clar que el 3 de 8 hagués de ser el primer castell en aquest Concurs.
• 4 •
Des de l’accident de Mataró, el casc va passar a ser obligatori. I avui en dia costa creure que hi hagi algú que encara s’hi oposi. La seguretat és un aspecte fonamental. No passa mai, però si passa, qui va a explicar-li als pares de l’enxaneta? A banda, està bé que algunes colles explorin castells diferents.
Joel Codina, fotoperiodista
“Fer classificacions ajuda a tenir més ganxo mediàtic”
La passió pels castells li ve de família. Vinculat al Fons Emili Miró, va treballar a la revista “Castellística”. Li encanta plasmar amb la seva càmera les grans diades i l’enamora la plasticitat del món casteller.
• 1 •
Sí. Hi estic d’acord. El concurs ve d’una tradició antiga. Ja se’n feien fa 90 anys. No hi veig res d’estrany. Tinc clar que no és una diada castellera. Entenc i respecto la decisió dels Minyons de no participar-hi. És un criteri molt ben argumentat, però en el fons totes les colles competeixen a plaça sempre.
• 2 •
Crec que no. Percentualment, no em va semblar que hi hagués més caigudes de les habituals. Hem de tenir en compte que el concurs no és una diada normal en la qual hi participen quatre o fins a sis colles. Si poses a plaça 10 o 12 colles, el factor de risc es multiplica.
• 3 •
És complicat. Els castells no són un esport. Això està clar. Però no vivim al segle XIX sinó a l’any 2022 i tot evoluciona i canvia molt ràpidament. Penso que s’han de fer classificacions. És que si no n’hi hagués, la gent se les faria. Si a la majoria li sembla bé, endavant. A més, penso que tot això fa que els castells tinguin una visibilitat que no tindrien d’una altra manera. Fer classificacions és una cosa que ajuda a adquirir més ganxo mediàtic. Som al segle XXI!
• 4 •
El context de postpandèmia va fer molt de mal. Jo em considero evolucionista. És evident que hi ha unes arrels que cal mantenir, però considero que si podem inventar alguna cosa i fer un pas endavant ho hem de provar. Ens l’hem de jugar per evolucionar, encara que sigui una “marcianada”.
Carla Granados, presidenta dels Bergants del Campus Terrassa
“Els castells són per gaudir, no per competir”
Té només 19 anys i des del mes de gener presideix la colla Bergants del Campus de Terrassa. Va gaudir molt com a espectadora del Concurs de Castells de Tarragona, tot i que entén que no s’ha de competir.
• 1 •
La meva opinió és la mateixa que la de Minyons, que no han participat mai en el Concurs de Tarragona. Els castells són per gaudir, no per competir. Em sorprèn que els Minyons siguin els únics que pensen d’aquesta manera, però, òbviament, cada colla és lliure de fer el que li sembli més convenient.
• 2 •
En les trobades castelleres sempre hi ha caigudes. És un fet inevitable. Els castells s’intenten descarregar i moltes vegades no pots preveure el que passarà. Potser al Concurs, les colles van arriscar més, per bé que si caus després pots tenir problemes. Cal mesurar-ho molt bé.
• 3 •
Em sembla que no té cap sentit. Cada colla sap quin és el lloc que ocupa dins del món casteller i com està fent les coses aquella temporada. No fan cap falta les classificacions. És cert que el fet de figurar en una llista i poder anar escalant posicions és quelcom que pot motivar, però ho trobo innecessari. Cada colla coneix els seus límits i lluita per intentar apropar-s’hi el més possible. Als castellers no ens cal que ens diguin quants punts tenim. Ja ho sabem.
• 4 •
Les dues coses tenen cabuda en el món casteller. Crec que es poden modernitzar moltes coses, però sempre ha de quedar alguna cosa de les arrels, de l’essència dels castells. Inventar o innovar també està molt bé. Però, quan fas construccions noves, t’has d’assegurar que després es puguin descarregar.
