Josep Ballbè Urrit
Ja tenim encetat un nou mes. El primer del darrer trimestre de l’any. I “diu el pinsà, quan ve l’octubre, quin fred farà”
D’uns anys ençà, hem d’estar pendents dels “partes” d’oratge de l’egarenc Francesc Mauri o dels seus col·legues Tomàs Molina, Eloi Cordomí o na Gemma Puig, entre d’altres. El canvi climàtic ens té acostumats a festejar la castanyada en màniga curta, amb el suport d’una jaqueta. El temps està boig. Això sí, “a mig octubre, prou llampuga / el fred d’octubre fa créixer la llana / i dels fruits de l’octubre ningú no en viu”.
Els tarotistes diuen que “de llunes, la de gener i la d’octubre, també”. Un text amb un nucli ben curiós. Si més no, perquè cada cop són més els qui creuen –a peus clucs– en les referències zodiacals. De fet, val a dir també que “de l’aigua de l’octubre i del sol de maig, en neix el blat”: un aliment bàsic. Molt més ara que els serrells de la guerra d’Ucraïna –primer productor mundial de gra– ens el posa tan car.
“Les ventades d’octubre porten els ocells i maten l’eruga”. De pas, faran bé a teledirigir els núvols. Si més no, de cara a garantir pluja que ompli els pantans i redreci els estralls de la sequera i les restriccions. Des d’ací, aprofito l’avinentesa per a convidar els creients, adreçant precs i novenes a les tres Verges del mes (Roser, Begonya i Pilar), com aquell que fa vots orientats a arranjar situacions de forta preocupació, pandèmia o qualsevol mal. Alhora, ho agrairan els boletaires, Santa Teresa, moixonera que ompliran llurs cistells amb moixernons, llenegues, carlets, rovellons, ceps, groguets, camagrocs i altres espècies.
Som davant d’un mes que sovint no saps per on agafar-lo. De vegades, des d’una imprevisió absoluta. Faig aquesta afirmació amb total respecte de cara als qui avancen previsions telemàtiques. Aquestes també convé saber-les per part dels caçadors. Tot i que, “en octubre, Sant Francesc: ves-te’n a caçar i no tornis, si no caces res. I per part dels ornitòlegs, que es recorden d’un altre adagi prou conegut: “Santa Teresa moixonera” (es diu perquè la seva festa de Santa Teresa –15 d’octubre– s’escau en ple temps de passa o migració d’ocells). En tot cas, m’encisen les tradicions i la paremiologia! En un món tan tecnificat, advoco per recuperar vells costums. Ens hem de desempallegar d’aquesta dependència tan punyent. Dit això, benvingut octubre!
