Elías Torres, humorista
Va estudiar auxiliar d’infermeria i no sap com va anar a espetegar en aquests estudis, però ha treballat en el sector de la salut uns anys. Va idear un projecte personal, basat en la risoteràpia, un tractament que no és fàcil que les empreses contractin. Admet, però, que el tema de l’humor sempre li havia agradat i era el divertit del grup.
De forma casual, una persona li va proposar fer un monòleg en una festa i va ser com “el tret de sortida” i es va formar en aquest camp. L’humor li agrada que sigui “incisiu, provocador, crític, la sàtira i, sobretot, que digui coses i no sigui banal” i afegeix “que sigui una eina que conscienciï a les persones i que no sigui violent”. Té clar, però, que “en l’humor no val tot”. Creu que “no hem de fer l’humor que vulgui la gent, hem de fer el que neix de nosaltres”, però això no vol dir fer un humor que ataqui a col·lectius.
Ha escrit dues novel·les i també és una activitat que l’atrau. “Escriure m’agrada des de jove, quan estudiava a l’Institut, i és una eina fonamental per elaborar els guions i crear els espectacles, perquè les persones parlem com escrivim”. Opina que el “boom” dels monòlegs ha baixat i que “hi ha hagut un filtratge”.
Ara prepara “Guerra”, un espectacle “de denúncia i conscienciació” que estrenarà el mes de novembre a la Sala Crespi.
Algunes de les seves aficions destacades són el cinema, més en concret el gènere del western, que l’apassiona, i també passejar per la muntanya. La música també és una de les seves preferències
