Marina Quera, directora del ballet contemporani de Catalunya
Es va iniciar en la dansa quan tenia 11 anys i va aprendre amb la Queta Barceló de professora, que li va fer “estimar-la” i que agafés més passió. Quan va començar a estudiar Econòmiques, va fer classes amb la Coco Comín. “Sempre penses que t’encantaria ballar tota la vida, però en aquella època, era molt complicat”, explica.
A casa seva tenien una empresa del sector de la construcció i aquests estudis, “sempre em van agradar molt i es deia et preparaven una mica per a la vida”. La seva vida laboral ha estat relacionada amb l’empresa.
Es va reenganxar de nou a la dansa arran que una filla seva es va començar a aficionar a aquest món. “Vaig veure la possibilitat de formar una companyia”. Primer va estar al Ballet de Catalunya, però per un conflicte que hi va haver, es va desvincular d’aquest projecte.
Després, va arrencar el projecte del Ballet Contemporani de Catalunya, en el qual és la fundadora, la directora i la productora. “La dansa sempre ha estat la meva passió i sempre l’he necessitat”, afirma i diu que la dansa, sense música en directe i no enllaunada, no és res. Li agradaria que la dansa arribés a tothom i l’espectacle “Pere i el llop”, que han destinat al públic familiar, creu que pot ser important per atraure aquesta disciplina als infants.
Quan té temps lliure li agrada caminar. “L’oxigenació que reps quan camines, a vegades, és quan la imaginació i les idees et venen”. També li agradava córrer o anar amb bicicleta
