D’esglésies ja n’hem analitzat en anteriors ocasions. Avui toca la parròquia de Sant Cristòfol, és a dir, la de Ca n’Anglada. La imatge del passat, la de 1989, ens mostra una església amb pocs accessoris al seu voltant. Falten alguns elements, com arbres i altres detalls que ja es poden visionar a la fotografia d’ara, d’aquest any i de fa pocs dies.
Els edificis, com els barris, els carrers o les places, han experimentat mutacions. En alguns casos més senzilles o austeres i, en molts d’altres, han estat canvis onerosos i complicats. No és el cas. Llevat els arbres i alguns elements gairebé imperceptibles, aquest edifici continua tenint una fesomia molt similar en les dues fotos. Està clar que, els més puristes o els que es fixen més en els detalls pensaran que hi ha molt a dir quant als canvis.
Està bé, és possible que hi hagi més variacions i que algunes siguin encara més evidents que una filera d’arbres. En això, com en tot, depèn de les interpretacions que, com deia aquell entrenador, poden ser positives o negatives. De fet, deia “siempre negativa, nunca positiva” referint-se a la interpretació.
Aquesta església manté molts dels detalls que es veien llavors. No és qüestió d’interpretacions, ni negatives ni positives. És qüestió de fixar-s’hi.
