Marina Corbella, investigadora
La ciència sempre li havia agradat. “De molt petita, volia ser científica inventora. No sé el que era, però m’agradava obrir els aparells, i mirar les coses per dintre i fer invents”. A l’institut va tenir una professora de Química que “va ser el detonant”.
Admet que no és una bona estudiant i, per aquest motiu, no va optar per estudis relacionats amb la Biologia, si bé, ara, treballa molt en relació amb aquesta ciència. “La Química té una connexió més amb les coses reals”, explica. En acabar la carrera, va treballar a l’empresa Applus+, on va fer més “tasques de laboratori”.
Més tard, va deixar la feina i va fer un màster i, des d’allà, es va començar a introduir en disciplines com “la quàntica, la química computacional, disseny o modelatge”. Després va fer la tesi i ja va entrar en el món de la recerca, la que qualifica de més “bàsica i més fonamental”.
Ha estat els últims anys a Suècia, a la Universitat d’Upsala, amb qui encara treballa gràcies a una beca Marie Curie. “En el món de la investigació és complicat estabilitzar-se”, apunta i creu que s’hauria d’invertir més en això, encara que també diu que “ara hi ha “start ups” i empreses que aposten més” per això. Subratlla que “les coses no es fan d’un dia a l’altre, si no seria fer màgia, i les coses porten els seus anys”.
El teatre és una de les seves grans aficions d’ençà que era petita. Va començar a la Sala Crespí i durant molts anys va participar en l’obra “Els Pastorets”, que ara té intenció de reprendre.
