No es poden cobrir. La mítica idea de tapar les rieres de Terrassa i acabar amb les dues escletxes que abracen la ciutat per l’est i l’oest està descartada. Seixanta anys després de la riuada de 1962, tant l’Agència Catalana de l’Aigua com els tècnics municipals descarten la idea d’enterrar els dos llits sota terra i recuperar la superfície per la ciutat. Terrassa continua sent municipi de risc inundable i els aiguats demostren cada any que són capaços d’omplir les rieres de gom a gom. Amb el canvi climàtic, els episodis d’avingudes d’aigua es repetiran. Només cal mirar les imatges del mes d’agost, amb la riera de les Arenes desbordada.
Terrassa haurà de conviure amb l’aigua i amb les rieres, i el repte és que aquestes deixin de ser una barrera física, una escletxa que fragmenta la ciutat i esdevinguin un espai urbà més, transitable i integrat a la ciutat, com han fet altres municipis.
Imatge de la futura riera de les Arenes
Sobre la taula del govern de la ciutat hi ha per primera vegada un projecte de futur per a les dues rieres de Terrassa. Es va presentar oficialment el mes de juny, i ara espera recursos dels fons europeus Next Generation per tancar un calendari que permeti començar a transformar-les, pas a pas.
“Aquest és un projecte de llarg recorregut -explica l’alcalde Jordi Ballart-. Hi ha un compromís molt clar amb aquest full de ruta i no ens aturarem fins aconseguir-ho”.
Si no arriben els diners d’Europa, “hi ha el compromís de buscar el finançament. Amb diners d’altres administracions i del pressupost municipal. El primer tram de la riera de les Arenes costarà uns 4,5 milions i no m’atreveixo a dir si en 4 o 5 anys, però si puc dir que a mitjà termini tindrem una part de la riera renaturalitzada”.
Jordi Ballart: “Hi ha un compromís molt clar amb aquest full de ruta i no ens aturarem fins aconseguir-ho”
La proposta per a la riera de les Arenes, consensuada amb l’ACA, preveu transformar el tram a l’alçada dels barris de Sant Llorenç, Ègara i Sant Pere Nord. Mantenint les funcions de riera, però guanyant espai verd per al passeig, amb recorreguts per la llera i vials de connexió amb els carrers de l’entorn, fusionant-se amb el futur parc de la República.
A la riera del Palau, la solució és més complexa tècnicament, donat que preveu trams de renaturalització i no descarta cobertures parcials, a partir de ponts, passeres o plataformes que connectin les dues bandes.
Imatge virtual de la riera del Palau, un cop renaturalitzada
L’Ajuntament ha portat als fons Next Generation la renaturalització del tram nord de la riera de les Arenes i d’una part del transvasament del Palau, a l’altura del Poble Nou, entre el Pont de l’avinguda de Béjar i el de l’avinguda de l’Abat Marcet. Els dos projectes sumen un import de gairebé 9 milions d’euros.
“No estem fent volar coloms -insisteix Ballart-. Va quedar clar en el seu moment que els sectors de Can Marcet i Can Colomer no pagarien la transformació de la riera del Palau. Si ens haguéssim quedat amb aquest punt, no hauríem avançat. Les grans transformacions s’han de pensar i començar a treballar, que és el que hem fet. Amb diners d’Europa o sense, començarem”.
Quan es compleixen 60 anys de la tràgica riuada de 1962, l’alcalde insisteix que la proposta de transformació de les rieres té presents les avingudes recurrents d’aigua que viu la ciutat. “El 2018 es va desbordar la riera de les Arenes a les Fonts, amb una persona morta. Sabem com baixa la riera en determinades èpoques de l’any, per això no cobrirem. La renaturalització i la vegetació projectada són compatibles amb la baixada d’aigua en alguns moments de l’any. I buscarem sistemes perquè la gent no baixi a la riera els dies de pluja”.
