La incorporació de la tecnologia fotovoltaica a les llars, les empreses i els equipaments viu un moment d’eclosió a la ciutat. La sensibilització davant l’emergència climàtica i, sobretot, l’escalada de la factura energètica, ha disparat la demanda d’energies sostenibles. En poc més d’un any, Terrassa ha escalat posicions en el rànquing dels municipis catalans amb més instal·lacions de plaques fotovoltaiques a les teulades, passant de la cinquena a la quarta posició, per darrere de Sant Cugat, Barcelona i Corbera de Llobregat.
La ciutat disposava en el mes de març del 2022, segons les dades recollides a l’informe “Autoconsum Fotovoltaic a Catalunya” de l’Institut Català d’Energia, de 382 instal·lacions, amb una potència global de 2.660 kW. Per potència instal·lada, Terrassa comparteix la quarta posició del rànquing català amb Lleida. Barcelona (10.553 kW) multiplica per 4 la potència contractada a la ciutat de Terrassa, Sant Cugat la dobla (5.129 kW) i Gurb la supera en més de mil kW (3.528,4 kW).
Des del 2019 l’increment d’instal·lacions fotovoltaiques ha estat espectacular a Catalunya i també a Terrassa, on cada cop es posen en marxa equips més petits, amb un predomini clar de l’autoconsum domèstic.
Una dada prova aquesta aposta cada cop més estesa per les energies renovables. Les llicències tramitades aquest any 2022 per instal·lar noves plaques fotovoltaiques d’autoconsum ja superen el total del 2021. L’any passat es van tramitar 244 llicències urbanístiques entre gener i desembre, i aquest agost ja s’havien registrat 327.
Aquestes corresponen a una superfície total de gairebé 6.000 metres quadrats, amb una potència instal·lada de gairebé 5.000 kW i una inversió entorn dels 5 milions d’euros.
El pes dels habitatges en l’estadística de les fotovoltaiques a la ciutat és clar, tot i que la demanda del sector industrial també ha experimentat un increment. El 2021, de les 244 llicències tramitades, 209 estaven destinades a habitatges, majoritàriament unifamiliars. Les plaques d’autoconsum fotovoltaic instal·lades a les llars de la ciutat l’any passat ocupen una superfície superior als 13 mil metres quadrats.
“La conscienciació amb el canvi climàtic – comenta el regidor de Medi Ambient, Carles Caballero- i en bona part els increments del preu de l’energia han fet que la ciutadania i les empreses siguin conscients que les instal·lacions fotovoltaiques són més rendibles i generen estalvi”.
A Som Energia Terrassa observa aquest creixent interès per desconnectar-se de la xarxa elèctrica. “En els darrers 3 o 4 anys hem fet tres campanyes de compra col·lectiva d’autoproducció a través d’Impuls Vallès Solar -explica Santi Martínez Illa, portaveu del grup local de Som Energia-. A la darrera, que va ser a finals del 2021, vam tenir una allau de peticions”. Nou mesos després, la plataforma continua rebent trucades “cada dia” de persones interessades a passar-se a la fotovoltaica.
El Reial Decret de l’Autoconsum del 2019, que va posar fi a l’anomenat “impost del sol”, va disparar les instal·lacions de fotovoltaiques i, més tard, les bonificacions fiscals i els ajuts europeus han aplanat el camí a les renovables. Els fons europeus Next Generation subvencionen la inversió. A Terrassa, la instal·lació de fotovoltaiques està bonificada fins al 50% de l’IBI durant 5 anys, fins al 95% de l’impost de construccions i, en el cas de les empreses, fins al 25% de l’IAE durant tres exercicis. A banda, les comunitats energètiques estan exemptes de pagar llicència urbanística.
El repte de les comunitats
El pas de l’electricitat convencional a les fotovoltaiques en els blocs de pisos és el gran hàndicap en zones urbanes com Terrassa. Germán Gutiérrez, de l’enginyeria, instal·ladora i constructora Addae Renovables, explica que “els problemes per posar-se d’acord, la decisió sobre qui gestiona el procés, la legalització dels equips o el repartiment de quotes, frenen algunes comunitats”. La necessitat de trobar teulades grans i ben orientades és un altre repte, com la manca d’una figura legal específica que doni cobertura a les comunitats energètiques, que s’han de constituir en cooperatives, associacions o altres formats legals.
Gutiérrez explica que les fotovoltaiques ara “són rendibles. Amb les bonificacions, la inversió s’amortitza entre 2 i 4 anys, i l’estalvi en el rebut pot oscil·lar entre el 60% i el 80% en els domicilis i al voltant del 50% en la indústria”.
L’instal·lador està convençut que la dècada vinent serà clau per a la transició energètica a la ciutat. “Portem anys a la cua d’Europa i ara es donen les condicions per fer un salt endavant”. Caldrà, però, aplanar més el camí a les comunitats de veïns. “Simplificant els tràmits -afegeix- i pressionant a les companyies perquè no posin bastons a les rodes per legalitzar els equips”. Els tràmits perquè les elèctriques compensin els excedents s’eternitza, denuncien els industrials. Les companyies estan obligades per llei a comprar l’electricitat excedent i fer-ho a preu taxat.
La gestió dels excedents és un altre dels reptes de futur. Les comunitats amb producció sobrera podrien transferir electricitat als edificis veïns, immobles sense teulades o mancats d’irradiació solar. És un objectiu “en el que treballem des de l’Ajuntament – comenta Carles Caballero-, perquè els excedents reverteixin en altres equipaments o famílies amb manca de subministrament. La finalitat és arribar a no generar excedent”.
Als equipaments, l’equivalent a 300 habitatges
A Terrassa, els edificis públics van fer els primers passos per revertir el consum energètic i avançar cap a un model més sostenible. Les plaques d’autoconsum fotovoltaic estan presents a 12 edificis municipals, on hi ha instal·lades més de 1.500 plaques. Aquests equips generen l’electricitat equivalent al consum de 300 habitatges durant tot un any.
La patronal Cecot també fa una aposta per la transició energètica en el sector de la indústria, que ha registrat una tendència a l’alça en la instal·lació d’equips fotovoltaics. A través del projecte Vallès Solar, promou en els pròxims anys la instal·lació d’1 milió de metres quadrats de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW. L’objectiu, descarbonitzar l’economia i reduir la factura energètica.