Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries
Parlant amb diferents empresaris familiars a mitjan setembre del 2022, aquestes són les meves notes. La “pole position” de preocupacions l’ocupa el cost de l’energia.
Alguns empresaris van veure el novembre passat denunciat el seu contracte de subministrament de gas i han patit augment de costs de fins a deu vegades, el que significa en un cas concret superar la xifra de vendes. A l’agost, més d’un ha pagat més de taxa de compensació que de consum elèctric. Qui ha pogut ha passat al propà (millor eficiència energètica), al biogàs o a la biomassa; o als generadors amb gasoil. La instal·lació de plaques solars s’ha disparat, en les quals sembla que és oportú prestar atenció al PPA (Power Puchase Agrement), que és l’acord que se signa amb la companyia elèctrica. Les plaques sembla que tenen a més a més l’avantatge de reduir les emissions de C02 i ajuden a complir els objectius mediambientals, si bé algú opina que en aquest assumpte hi ha molt “greenwashing” (creació d’imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica). Cada cop són més els clients que demanen la petjada de CO2, en la qual en moltes ocasions el principal pes el té el transport. Sembla que Europa estigui autoflagel·lant-se amb l’ecologia tenint en compte que només és responsable del 5% de les emissions mundials, em diuen. Hi ha qui dubta que el reciclatge del plàstic sigui veritat, i creu que seria millor utilitzar-lo per generar energia; en el seu cas el porta a cremar a cimenteres, perquè li és més barat que la tassa de l’abocador.
La percepció de recessió és bastant general. Moltes empreses estan augmentant vendes en euros però baixant en volum, ja que els preus han pujat. Però com que no ho han fet per augment de marge sinó de costos, doncs… Un empresari em diu: “S’ha de recuperar marge, s’han d’apujar preus, és la llei de la selva”. Hi ha molta tensió amb proveïdors i clients pels canvis de preus. La demanda de cartó està baixant en picat i falten magatzems per ubicar la producció que es manté.
La nova llei concursal entra en vigor el 26 de setembre, ha finalitzat la moratòria Covid, s’han de tornar els crèdits ICO prorrogats, els costos estan augmentant… Pot haver-hi un tsunami, encara que la Gran Recessió del 2008 va fer una bona neteja. El que ja s’està disparant són els concursos de persones físiques, com a consumidors o avaladors. La realitat social és que està augmentant la indigència.
Al sector porcí sembla que sobra capacitat als escorxadors, que s’havien ampliat per la demanda xinesa, que ha caigut. La cabana s’ha reduït un 25%. Quan hi ha crisi es menja més porc i pollastre i menys vedella i peix, comenten. Però l’alimentació és el sector que millor es manté. Els magatzems dels distribuïdors estan a “tope”.
Aquest agost hi ha hagut més d’una empresa en la qual de sobte totes les impressores s’han posat a imprimir acabant amb un full en què apareixia el següent missatge: “El seu sistema ha sigut “hackejat”, no avisi la policia, entri a la web… amb el codi… i el nostre departament comercial l’atendrà”. En un cas, això ha suposat més de tres setmanes per poder reiniciar les operacions, tot tenint un pla de contingència, i s’estima que es trigarà tres mesos a tornar a tenir tota la informació. Les còpies de seguretat no són vàlides, ja que el troià s’ha instal·lat amb més d’un mes d’antelació abans de fer-ser visible, amb què també està a aquestes. Algú s’ha emportat alguna sorpresa en llegir la lletra petita del contracte d’assegurança sobre aquesta eventualitat. Hi ha qui només ha pogut fer les expedicions que estaven al moll de càrrega, ja que no es pot treballar en manual, perquè el magatzem a més a més de robotitzat és de milers d’ubicacions caòtiques. Quin seria el problema si el producte fos perible? En tot cas, la resposta de molts clients depèn de l’existència de proveïdors o productes substitutius.
Com a notes soltes, les següents. L’ocupació turística ha sigut a la costa catalana de durada més curta que abans de la Covid, i amb greus problemes de personal. La reducció del preu dels contenidors s’ha vist anul·lada per la cotització euro/dòlar. El mercat algerià se n’ha anat en orris i en un cas concret suposava una tercera part de les vendes. La percepció de la situació a Europa i a la resta del món és força diferent respecte a la inflació i la guerra d’Ucraïna. Alemanya les està passant “canutas”. A la fira de Canes de vaixells de gran eslora s’ha venut més que mai. Ningú m’ha comentat res dels tipus d’interès.
“És el dia a dia de les empreses, i no t’adormis”, em diu un empresari. El dia a dia del negoci està traient atenció als temes a llarg termini, com són els de família empresària. En aquest aspecte, el que més preocupa és el relleu, hi ha qui no té ni plans de contingència, qui té dubtes de la implicació dels continuadors i qui creu que ja té els deures fets.
Penso que en aquests moments convé, un cop més, utilitzar el repòquer d’asos: allunyar-se dels catastrofistes, apuntalar la caixa i el marge, “apoyar” a les persones, aprofitar les oportunitats i aprendre.
