La construcció terrassenca està preocupada per l’impacte de la proposta d’ampliació de l’inventari del patrimoni cultural de Terrassa. El Gremi de la Construcció del Vallès ha presentat aquest dimarts un plec d’al·legacions relatives a la proposta contemplada en la Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). L’entitat considera que, en els termes actuals, provocarà “un fort entorpiment per a l’activitat econòmica de la ciutat”.
L’associació empresarial assegura que les edificacions afectades per aquest inventari, “un bon gruix de l’àmbit industrial i productiu”, hauran de conviure amb una suspensió de l’atorgament de determinades habilitacions administratives, entre d’altres, l’edificació de nova planta, d’ampliació, de reforma, de rehabilitació, etc. “Aquest fet pot implicar d’una banda, una important reducció de l’activitat del sector i, d’altra banda, comportarà una clara restricció i, en alguns casos fins i tot impediment, de l’activitat de les indústries afectades, donat que fins el 28 de juliol del 2023 no podran dur a terme aquest tipus d’actuacions a causa de la suspensió de llicències“, opinen.
En aquest sentit, el gremi diu que la seva àrea d’assessorament en matèria d’urbanisme ha vist incrementades exponencialment les consultes de les empreses i professionals de la construcció però també d’indústries de la ciutat.
Toni Palet, president del gremi, assegura que el sector està sensibilitzat amb el patrimoni arquitectònic de la ciutat i la necessitat d’evitar-ne la destrucció i buscar vies per a protegir-lo, però considera que la fórmula emprada en l’ampliació de l’inventari patrimonial cultural de Terrassa no ha tingut en compte casuístiques del sector i del teixit industrial “que ens fan dir que no creiem que sigui la via més adequada”.
L’entitat lamenta que arran de la suspensió de llicències, els propietaris de les edificacions perdran la possibilitat d’accedir als fons europeus Next Generation destinats a rehabilitació. “Es podria haver posposat aquesta modificació inicial per poder garantir l’accés a aquest tipus de fons, donat que bona part d’aquests edificis són antics i per tant, requereixen d’aquests tipus d’actuacions de millora i adaptació”, diuen, alhora que creuen que algunes de les edificacions afectades “no revesteixen d’un especial interès arquitectònic que les faci mereixedores de protecció patrimonial, ja que es pressuposen a partir d’una simple definició”.
L’associació critica que l’inventari del Patrimoni Cultural de Terrassa “es resumeix a una senzilla llista dels elements a protegir i una breu fitxa descriptiva que no conté una anàlisi prèvia historiogràfica, ni d’informació acurada de cadascun d’ells”. Creu que per dotar dotar aquestes edificacions d’una protecció destacable caldria revisar i modificar el catàleg d’Edificis d’Interès Històric Artístic de Terrassa, així com adequar el Pla especial de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-
El gremi demana que es dugui a terme un “debat real i obert” sobre quins són els elements que cal protegir a Terrassa, de quina manera cal fer-ho i quins ajuts o incentius rebran els propietaris afectats.
L’inventari de Patrimoni Cultural incorporarà 317 nous elements