Josep Ballbè i Urrit
Som davant d’un tema controvertit. Ací –i no pot ser d’altra manera, com ho intento sempre– vull ser valent.
Sense que se’m malinterpreti, crec que molts cristians han de sortir de l’armari… de la seva fe. El més còmode, per part meva, hauria sigut triar algun altre tema, sense “mullar-me”. El compromís, però, m’hi obliga.
Tibant d’hemeroteca, han passat gairebé tres mesos des que el Tribunal Suprem dels Estats Units va derogar el dret a avortar. Tombava, així, el precedent de Roe contra Wade del 1973. Llavors, era constitucional interrompre voluntàriament l’embaràs. Des d’ara, la protecció queda en mans de cadascun dels 50 estats de la Unió.
En l’àmbit terrassenc, valoro com a molt positiva la tasca de Casa Guadalupe, al xamfrà dels carrers del Passeig i Nou de Sant Pere. Nodrint-se d’ajuts externs anònims, ajuden aquelles mares que veuen feixuc tirar endavant, sense recursos. Puc entendre-ho i accepto postures contràries. Amb una tasca fosca i ben discreta, van fent, en pla “formigueta”. Ho aplaudeixo. Mereixen tot el nostre reconeixement.
En línia idèntica, referiré un fet recent: la parròquia catòlica de Sant Miquel i Santa Rita (a Milà) es llevà amb un grafit a la façana. Hi deia: “Avortament lliure. També per a Maria”. Els autors de la bretolada no comptaven amb la resposta del mossèn-rector. Pujant la foto al Facebook de l’església, s’adreçà a l’escriptor anònim. Li deia: “Estimat, sento que no hagis estat capaç de continuar l’exemple de ta mare. Ella hi va posar coratge. Continuà amb l’embaràs i et va parir. Podent-te haver deixat de banda, no ho va fer. Et crià, alimentà, vestí i netejà. I, actualment, tens una vida i la llibertat de què vols fer amb ella. Una llibertat que fas servir per a dir-nos que fora millor que persones com tu no arribin a aquest món. Ho sento, però no hi estic d’acord… i admiro la seva valentia. A més, continua palesant molt de coratge perquè se n’enorgulleix de tu. Àdhuc quan no et comportes, perquè sap que –dintre teu– tens coses bones. Tan sols es tracta que les expressis, les facis sortir… L’avortament és la mort que venç la vida. La por que guanya un cor que vol lluitar, viure i no morir. És un contrasentit. Tu vols imposar qui té dret a viure o no, com si fos quelcom simple. Vols liquidar l’esperança. Ets un covard, amagat en l’anonimat. No embrutis les parets. Tenim altres problemes. Si ets valent, lluita per millorar el món. Per estimar i no odiar”.
Tornant a Terrassa, també hi ha l’Associació per la protecció de la família i la vida: col·labora per impulsar la vida, amb els beneficis que es recapten a la VIII Marxa familiar per la vida. Enguany, tindrà lloc el pròxim 23 d’octubre.
