Volar com un ocell. Aquest ha estat sempre un dels somnis de l’ésser humà al llarg de la història. En la mitologia grega tenim a Ícar, el jove que es va enlairar cap al cel amb unes ales de plomes. Ícar, però no va atendre els consells del seu pare Dèdal, que li va recomanar que volés a una distància baixa. El noi va anar molt amunt, i el Sol va acabar desfent la cera que unia les seves plomes. Es va precipitar al buit i va morir.
Jorge Guillén, conegut com a Strad i el violinista principal d’Ara Malikian, gira amb un nou espectacle que pren el nom del jove grec, “Ícaro”, i el representa aquest divendres (21 hores) a La Factoria Cultural de Terrassa. El títol no és casualitat. Aquest violinista, que en diuen rebel, s’ha inspirat en el mite per construir el seu homenatge particular al seu avi, José Guillén, que va ser un trompetista reconegut, músic i mestre, i que va traspassar amb la Covid.
Strad avança que el nou espectacle trenca barreres i esquemes. “És una autèntica bogeria. Jo volia fer un tribut al meu avi i van idear aquest viatge fins al cel amb un fil musical que acaba amb una peça que tocava ell. Així que l’escenari es converteix en un hangar des d’on surt un avió, biplà, que ens portarà fins al cel, on està el meu avi, que s’ha transformat en un ocell”.
L’artista defineix el viatge com molt emotiu perquè té un interès molt personal que li toca de molt a prop. “Hem construït una banda sonora que commou i volem que el públic la faci seva. És una música que va d’acord amb la història que expliquem. Jo diria que no és un concert de rock de format convencional perquè el resultat final és més teatral”.
El violinista estarà acompanyat per quatre músics que, com ell, ho donaran tot a l’escenari. Són Tània Bernaez, al baix, Vicente Hervás, a la bateria, Joaquín Alguacil, a les guitarres i David García, als teclats. Al darrere, a la direcció escènica hi ha, com sempre, la companyia Yllana, concretament David Ottone.
L’espectacle es va estrenar a Madrid el maig d’aquest any i ara està fent una gira que es preveu que sigui molt llarga. El fet de rodar per teatres diversos fa que l’escenografia sigui funcional i que l’avió pugui ser més petit o més gran. Aquesta versatilitat s’aconsegueix gràcies al fet que l’avió s’ha fet sobre un disseny de l’equip artístic. “El projecte es va encarregar a una empresa d’Extremadura. És una construcció des de zero i té la particularitat que es pot adaptar, desmuntar i traslladar fàcilment”.
Un part difícil
Guillén afegeix que es van implicar molt des del principi perquè l’avió, a banda d’enlairar-se, ha de suportar també la càrrega física dels músics. “Va ser un part difícil, però, al final, es va assolir que el biplà tingui totes les prestacions que necessitaven per l’espectacle”. Admet que posar una aeronau a escena dona a l’espectacle una màgia molt especial. Però és volguda. “És la metàfora d’Ícar, del noi que vol ser un ocell”.
Strad està content de l’acollida que té el públic. “Tenim molt d’èxit a fora i aquí. A Catalunya ens va molt bé. Hem estat a Manresa, a Sant Cugat, a Montcada i Reixac… I ara, aquest divendres, visitem Terrassa i en tenim moltes ganes”. De fet, Strad ja coneix la ciutat i LaFACT. El març de 2021, va presentar “Mundos opuestos” amb èxit.
Titulat superior en violí pel Rea Conservatori Superior de Música de Madrid i màster en interpretació i formació de professorat, Jorge Guillén és un reputat violinista que ha estat premiat en nombrosos i importants concursos nacionals i internacionals. Ve de formació clàssica, però un bon dia va voler demostrar que el violí podia ser un instrument de fusió amb la música moderna.
Ara, compagina la seva gira en solitari com a Strad, amb el seu lloc com a violinista concertino “maestríssimo” de la companyia Yllana i la seva tasca pedagògica com a codirector del centre d’estudis musicals La Caja de Música. Viu, doncs, entre l’escenari i l’escola, igual que el seu avi. “Va ser trompetista de clàssica, però tocava de tot i havia acompanyat a molts artistes, com Serrat. I li encantava donar classes. Fins que va poder -ell va morir amb 90 anys- va tenir alumnes. Va ser una persona molt especial i per això aquest homenatge”.
