La pandèmia ha caigut com una llosa damunt les persones i les famílies més vulnerables i ara, la inflació dels preus cronifica la seva situació i dispara la demanda d’ajuts.
A l’Ajuntament de Terrassa, un dels termòmetres de la realitat social és el Rebost, el centre de distribució social d’aliments, i la prestació de targetes moneder.
El Rebost té una despesa prevista per aquest 2022 de 527.000 euros, un pressupost que “caldrà incrementar, ja que l’increment de preus sobrevingut, tot i que ho anirem veient en funció que anem consumint els recursos”. Ho explica Noel Duque, tinent d’alcalde de Drets Socials, per a qui “la situació postpandèmia continua sent dura” a la ciutat.
Noel Duque: “El que veiem és que la situació de les famílies beneficiàries de les targetes moneder es cronifica”
La pujada de preus tensa les polítiques de prestacions per dues vies. Augmenta la demanda d’ajut per part de les famílies més vulnerables i s’incrementa també la despesa directa municipal. En el cas del Rebost, la compra d’aliments per confeccionar les cistelles és una part de l’entrada de queviures, que es complementa amb les aportacions de la Unió Europea i dels donatius.
Pel que fa a les targetes moneder, l’aportació municipal a aquest ajut és de 370.900 euros anuals, una quantitat que des de Serveis Socials també s’està alerta davant la possibilitat que calgui suplementar-la abans de final d’any.
Els beneficiaris de les targetes moneder, pensada inicialment per persones i famílies en situació de pobresa puntual o transitòria, no cronificada, s’han disparat. L’any 2019, unes 16.000 persones tenien accés a aquest model de suport a les despeses bàsiques. L’any 2021, els Serveis Socials van atendre ja 18.000 persones, 3.000 més que abans de la pandèmia. “Aquest any, entre els mesos de gener i setembre ja hem atès a 11.300 persones i la previsió és tornar a arribar a les 18.000 a final d’any”, explica Duque.
18 mil persones van accedir l’any 2021 a una targeta moneder, 3.000 més que abans de la pandèmia. Entre gener i setembre de 2022 ja sumen 11.300 usuaris atesos
El regidor recorda que l’impacte de l’IPC en les economies familiars, però especialment en la butxaca dels que no arriben a final de mes i dels que viuen al dia està sent molt dura. “El que veiem és que la situació de les famílies beneficiàries de les targetes moneder es cronifica i que, tot i l’increment de la taxa d’ocupació, no ho notem perquè les famílies estan endeutades i, malgrat que treballin un mes, continuen havent de fer front al deute”.
La pobresa crònica no millora i la situació dels treballadors pobres tendeix a convertir-se en estructural. “Es calcula que hi ha un 30% dels treballadors pobres, que cada cop poden comprar menys productes. L’increment de preus cronifica la situació d’aquestes famílies”.
Durant 2021 l’Ajuntament de Terrassa va distribuir 3.150 targetes moneder, un model que es va implantar fa 5 anys per augmentar l’autonomia de les famílies i com a alternativa al clàssic format d’ajudes a la subsistència Tant a les targetes com a la fórmula de la cistella del Rebost, els usuaris arriben derivats dels serveis socials, que autoritzen totes les prestacions després d’analitzar cas per cas i acceptar la idoneïtat.
L’increment de la demanda d’ajuts els darrers mesos derivada de l’augment dels preus és una realitat de la qual encara no hi ha dades, L’administració municipal, però, segueix de prop l’evolució davant la possibilitat que la conjuntura obligui a augmentar les prestacions i la despesa.
