Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
La notícia que més ha marcat el ritme aquestes vacances és la pujada forta i ràpida del tipus d’interès per part de la Reserva Federal dels EUA, per tal de baixar ràpidament la inflació. El mateix està fent el Banc Central Europeu, deixant de comprar deute i alhora apujant els tipus d’interès de manera accelerada com mai ho havíem vist anteriorment, pel mateix motiu que als EUA, controlar la inflació.
Però una reflexió fa dies que ronda en els mercats, per què continuem tenint la inflació disparada i creixent malgrat les mesures que han fet retrocedir les borses. Als EUA, la inflació no ve de la mà de l’energia, ni per les noves mesures contra el canvi climàtic, sinó per l’excés de demanda o bé pels colls d’ampolla a la fabricació, i ja, en menys mesura, per les matèries primeres, perquè totes elles ja han retrocedit bastant. Si ho comparem amb Europa, aquí tenim dos fronts, l’energètic, ja que no som productors de combustibles fòssils sinó importadors nets, i els mateixos colls d’ampolla, per la deslocalització de la producció a països on també hi ha un increment de costos produïts per l’energia i per les matèries primeres. Per tant, la pujada d’interessos no sé si solucionarà el problema a Europa, ni tan sols als EUA, però al que sí que ens durà és a una disminució del consum que farà immediatament alentir el creixement econòmic.
On està el secret? La qüestió continua sent el model globalitzat de l’economia i la dependència de la producció de països on la mà d’obra és molt més barata, com la Xina i l’Índia. Així, la globalització ens ha dut a una nova situació on les macroempreses hauran de tornar a tenir negocis verticals per controlar ells mateixos tot el procés d’extracció, fabricació i distribució i deixar de ser dependents unes empreses de les altres. Alhora, els països s’hauran de plantejar i executar plans de reindustrialització local si volen deixar de ser dependents d’altres i dels colls d’ampolla.
