La Covid els va obligar a posposar la celebració del cinquantenari. Així és. Ens va trastocar a tots els clubs. També a nosaltres. Per a un club d’un barri de la perifèria, fer 50 anys és molt important. Vam arribar a estar a Primera Regional, tot i que ara estem a Tercera Catalana. I des d’aquest any tenim el filial a Quarta Catalana.
Porta quatre anys com a president i ha estat reescollit per a sis anys més. Quins reptes té per endavant? Vam remodelar la junta amb gent jove i dirigents històrics, com Paco Garzón i Rafael Luque. Tenim molts projectes per endavant. Ens ha costat molt tenir unes bones instal·lacions. Si l’Ajuntament ens canvia la gespa, deixarem un camp molt ben arreglat. La llum ja la tenim i els vestidors estaran acabats en breu.
Quins actes s’han celebrat ja i quins hi ha previstos? Al mes de juny vam fer el sopar del 50è aniversari. El passat cap de setmana vam dur a terme el torneig del futbol base, de les categories prebenjamí, benjamí i aleví. La resta de categories i els amateurs jugaran els seus respectius tornejos durant aquesta temporada.
El Can Parellada té ara per ara 21 equips. No està gens malament. Sí. A banda dels grans clubs de la ciutat, com el Jabac, el Terrassa FC i el San Cristóbal, després ja venim nosaltres. I cinc d’aquests equips són femenins. Tenim fins i tot un equip de mamis. Això és una mostra de la bona salut actual del club.
Han notat molt l’auge del futbol femení? Moltíssim. Cada vegada venen més nenes. Penso que cada vegada creixerà més. El primer equip femení el tenim a Primera Catalana i el volem pujar.
Hi ha equips de nivell? Sí. Hem fet un juvenil molt bo. També el cadet, que hauria de pujar. Els diversos equips estan molt equilibrats. Dins de la nostra modèstia, no està gens malament. El nostre futbol base està força sanejat.
A nivell econòmic, el club també ho està? Sí. Aquest any hem tancat amb un superàvit de 7.000 euros. Ens ha costat, però al final si et mous molt i busques patrocinadors, t’acaben sortint els números. L’Ajuntament també ha col·laborat molt amb nosaltres. Ens ha canviat els focus i ara ens està fent els vestidors nous, que els nens del nostre futbol base podran començar a utilitzar d’aquí a dos mesos. L’estat de les dutxes és el que més ens amoïnava.
La gespa artificial del camp té ja 15 anys. Tocaria canviar-la. Sí. La vida útil d’una gespa com la nostra és d’uns 10 o 12 anys, sempre en funció del tracte que se li doni. El regidor d’Esports, Miguel Ángel Moreno, ens va dir que en el proper mandat es faria un estudi de la situació de tots els camps. Confiem que es pugui canviar la gespa tan aviat com sigui possible.
El primer equip, entrenat per un vell conegut, José Lázaro, s’ha remodelat bastant. Quines aspiracions té? Hem fet un equip nou i no descartem res. El temps ens posarà on haguem d’estar.
Em fa la sensació que els clubs de barri com el Can Parellada han anat perdent espectadors i socis en els darrers anys. És així? Sí. Cada vegada costa més que la gent vingui a animar el primer equip. Abans, els diumenges, tothom venia a veure jugar l’equip. Ara és diferent. La gent cada vegada aprofita més els caps de setmana per marxar fora.
Però quan fan algun esdeveniment, la gent respon? Sí. Ho vam poder comprovar el cap de setmana passat amb el torneig de futbol 7, que va ser tot un èxit. Quan toca, la gent respon.
Els clubs fan una tasca d’integració molt important dins dels barris. I el Can Parellada no és cap excepció. No. Treballem constantment amb la gent de Serveis Socials. Dels 220 nens que tenim, entre 30 i 40 no paguen quota. Ens en fem càrrec entre el club i Serveis Socials.
Aquesta tasca és fonamental, no? Especialment a la perifèria. Nosaltres coneixem els nostres orígens. Sabem d’on venim. Quan et ve un nano i et diu que vol fer esport, però no pot pagar els 400 euros de la quota, has de fer alguna cosa.
Crec que fins i tot té un nen vivint a casa seva. Sí. Es diu Lauda. Li pago la quota, la roba, el menjar. El tinc a casa com si fos fill meu. Veus casos que no pots entendre si no els vius.
Les institucions els donen suport? L’Ajuntament sí. Sempre que he trucat a l’alcalde, Jordi Ballart, ha vingut. De vegades costa que la gent baixi a la perifèria. Hem de tenir clar que Terrassa no s’acaba al Centre.
