La Guerra Civil va deixar estroncada la vida de Terrassa. Segons l’estudi “El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa (1936-1939)”, d’historiador Lluís Lacueva, presentat a principis del 2021, 1.177 veïns van morir en el conflicte, dels quals 842 corresponen a milicians i combatents de l’exèrcit de la República, i 260, a la repressió a la rereguarda (per violència revolucionària o l’acció d’incontrolats). La llista no ha estat mai completa: hi ha moltes restes pendents d’identificar des de fa dècades. Despulles que no tenen nom ni cognom, i que resten en silenci atrapat en un dels moments més foscos de la història recent de la ciutat i del país.
Per rescabalar l’honor de les víctimes i dels seus familiars, el Departament de Justícia ha posat en marxa la campanya “Tancar el dol”, dirigida a tots aquells que busquin persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic i el franquisme. La direcció general de Memòria Democràtica insta tothom que busqui un ésser estimat a inscriure’s en el Cens de persones desaparegudes i facilitin mostres d’ADN per participar en el programa d’identificació genètica.
Si ningú no els busca, ningú els reclamarà i, per tant, no es podran identificar. I en són molts: un de cada deu morts en la guerra i durant el règim de Franco encara no tenen una identificació. Fins al moment, s’ha pogut disposar 2.774 perfils genètics d’unes 20.000 persones enterrades en fosses a tot Catalunya. “Tancar el dol suposa dignificar la memòria de les víctimes i reparar el dolor de les famílies”, exposen des del Departament. “No van tenir un cos per plorar i per enterrar que els ajudés en el procés”.
La crida es fa a contrarellotge. Molts dels familiars i amics de les víctimes del franquisme ja han mort. S’apel·la a tots els que segueixin vius, i als familiars que tinguin constància d’un desaparegut. “86 anys després de l’inici de Guerra Civil ens cal guanyar temps al temps en la recerca dels milers de víctimes que encara hi ha a les fosses comunes del nostre país”, assegura la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en declaracions al Diari.
La identificació de les despulles és un pas essencial per poder retornar les víctimes als seus éssers estimats, però també deixa un missatge simbòlic, segons la consellera: “Donem compliment al principi de reparació de les víctimes, i també de veritat, de justícia i del deure a la memòria, així com el de garantia de no repetició”, exposa.
“És molt greu que hi hagi persones que en ple segle XXI encara desconeixen on es troben enterrats els familiars morts durant la Guerra Civil. Per tant, és molt important que la Generalitat actuï des de fa temps. L’Estat va tard, molt tard”, considera Ona Martínez, regidora de Memòria Històrica. “La reparació de la memòria de les víctimes i els seus familiars és imprescindible per fer una mica de justícia i també per saber d’on venim col·lectivament. Les institucions públiques hi tenim un deure i una responsabilitat”, afegeix.
263 víctimes en fosses al cementiri
A Terrassa, l’Ajuntament ha impulsat diverses iniciatives per avançar cap al ple coneixement dels fets relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme i per fer justícia a les víctimes tant del període bèl·lic com de la repressió que va venir després.
Un dels últims estudis s’ha centrat en les fosses comunes al cementiri de la ciutat. El treball, impulsat pel Consistori amb 3.000 euros procedents d’una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, rebuda a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i obra de Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), va permetre identificar l’any passat 51 persones que encara no s’havien identificat o no constaven com a enterrades en aquestes fosses.
El treball identifica almenys dues foses i revela que entre el juliol de 1936 i el gener de 1939 hi van ser enterrades un mínim de 263 víctimes relacionades amb el conflicte (175 víctimes de l’onada de violència revolucionària i 88 soldats ferits al front i posteriorment morts a l’hospital militar de Terrassa).
De totes elles, se n’han identificat 194, és a dir, el 73,7%.
