La família Carreras Blasi (el pare, Joan, i el seu fill, Xavier) van donar a conèixer fa pocs dies una obra nova del pintor uruguaià Joaquim Torres-García de l’any 1916, que va regalar al poeta Joan Salvat-Papasseit un any després, el 1917. Aquesta obra és una al·legoria a la Terrassa industrial i havia de decorar l’escola pública, Grup Escolar Torrella, que llavors encara estava en construcció a la confluència de la rambla d’Ègara amb el carrer de Gutenberg.
El pintor Joaquim Torres-García
L’obsequi de Torres-García a Papasseit va ser fruit de la gran amistat que tenien l’artista i el poeta. El punt de partida d’aquesta relació cal situar-lo cap a principis de 1917 quan el jove poeta començar a dirigir la secció de llibres de les Galeries Laietanes de Barcelona per encàrrec d’un dels seus impulsors, Santiago Segura. En la nova feina, Papasseit es preocupa no solament d’exposar i vendre llibres, sinó també de conèixer les darreres novetats literàries i les editorials que en fan de paraigües.
El poeta Joan Salvat-Papasseit
El poeta va aconseguir que les Galeries Laietanes fossin un centre cultural i artístic de referència visitat per molts artistes del moment. Un d’ells va ser el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia, que en aquella època ja tenia forces vincle amb Terrassa. El pintor havia fundat aquí, l’any 1910, l’Escola Mont d’Or (Masia de Can Bogonyà) i després, a partir de 1914 fins a 1919, com a veí resident a Mon Repòs, la masia familiar que va construir en una finca a prop de l’escola on impartia classes.
Pintor i poeta empatitzaran. Almenys així es desprèn de la seva relació d’amistat artística. Torres-García va col·laborar estretament amb Papasseit en la publicació “Un enemic del poble (1917-1919), un full subversiu de caràcter espiritual que va prendre el títol d’una obra de Henry Ibsen i que fa un temps ser posada en escena i tenia com a protagonista al gran actor Pere Arquillué.
Portada del poemari de Salvat Papasseit. El pintor Torres-García va il·lustrar la portada i poemes
Aquest gest de bona entesa es va manifestar també en el primer llibre de Papasseit, que porta per nom “Poemes en ondes hertzianes”, d’estil avantguardista i que va ser publicat l’any 1918. El pintor firma la il·lustració de la portada i altres composicions poètiques, mentre que Papasseit li dedica un dels poemes, “Passeig”, que descriu l’instant després la pluja en un carrer silenciós.
L’industrial terrassenc Emili Badiella, mecenes i benefactor de Torres-García i Salvat-Papasseit
Torres-García va ser també una de les persones que va portar a Papasseit a Terrassa i el va introduir en l’ambient cultural, artístic i periodístic. Un dels encontres decisius va ser conèixer l’industrial Emili Badiella Ribas, propietari del vapor tèxtil Badiella i amb gran sensibilitat per la cultura, especialment per la música i l’art. L’empresari fou el mecenes de Torres-García i va estendre aquesta tasca desinteressada amb Papasseit.
Badiella va protegir al poeta fins al dia que va traspassar a causa de la tuberculosi, que el va retenir a fer repòs a Can Robert de Matadepera i al sanatori Verge de Montserrat de Torrebonica. Papasseit, en agraïment, també li va dedicar a l’industrial els poemes com “Nadal” i “Els tres Reis d’Orient”, al llibre “L’irradiador del port i les gavines” (1921).
El vers de Papasseit dedicat a Torres-García del llibre “·Pomes en ondes herziatnes”
Padrí de boda
La relació del pintor uruguaià Joaquim Torres-García (1875-1949) amb el poeta Joan Salvat Papasseit (1894-1924) va tenir lligams molts personals. L’artista va ser un dels padrins de la boda del poeta quan va contraure matrimoni amb Carme Eleuterio i Ferrer, un 7 de juliol, del 1918, a l’església de Sant Miquel del Port a Barcelona. L’altre padrí triat per l’enllaç va ser Santiago Segura, el promotor de les Galeries Laietanes, que li va confiar la feina de llibreter a Papasseit i li va permetre abandonar la vida bohèmia, de lluita obrera intensa i de feines precàries (l’última de vigilant nocturn al moll de Barcelona) que havia portat fins aleshores. Segura també va contribuir a les cures de repòs del poeta a la seva casa de Sitges.
