Quim Térmens, director de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48
Els seus pares el van apuntar a música i a l’hora de triar instrument, va escollir l’acordió, però a casa li van comprar un violí i li van dir que “era el més econòmic”. “Cada vegada hi dedicava més hores i més temps del que era normal” a segons quines edats. Després de la selectivitat, va decidir provar un any “això del violí” i, definitivament, diu, “m’hi vaig quedar”.
Creu que “cada persona té unes habilitats i el violí, per mi, demana passió absoluta i això vol dir que l’abocada és imparable. Demana hores, no hores fredes, i passió. Això comportat altres coses, com alts i baixos”. Dirigeix l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. “Soc violinista i el fet que dirigeixi és una cosa que m’ha arribat amb el temps”, explica. Fa de director des del violí. “És molt més complicat del que la gent es pensa, perquè has d’estar pendent de moltes coses, però és el que estic desenvolupant i és el que m’agrada”, afirma.
També li agrada força la docència i, a més, ha creat espectacles, alguns d’infantils. “A les persones menudes els hi has d’apropar el que fas i el que creus i els hi has de transmetre”, assenyala.
Manifesta també que “la música no només és agafar una partitura i tocar-la, sinó que és un aspecte absolutament ampli i moltes vegades pot estar relacionat amb moltes més coses”.
Assegura que no disposa de molt temps lliure. “Si he de dir coses que m’ajuden a agafar aquell espai que tots necessitem diria que llegir i també caminar o córrer, sobretot pel camp o la muntanya”.
