Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC)
La nova directiva sobre l’Estat d’Informació No Financera (EINF) de la Unió Europea (UE) comportarà l’emissió d’un informe hereu de l’actual, amb el nom d’“Informació de Sostenibilitat Corporativa”.
Vindrà a substituir la vigent des del 2014, obligarà a la verificació de les informacions publicades per part de professionals independents i, així mateix, preveu l’extensió a mitjà termini de l’exigència de l’informe sobre sostenibilitat per a empreses de més de 250 treballadors (una estipulació que ja resulta d’aplicació en l’àmbit espanyol a partir d’aquest mateix any 2022).
Quant a Catalunya i al conjunt d’Espanya, les empreses de més de 500 treballadors han de publicar, des del 2018 i en resposta a la Directiva Europea 2014/95, un EINF centrat en els aspectes mediambientals, socials i de personal, de respecte dels drets humans, de lluita contra la corrupció i el suborn i l’impacte en la societat.
És en aquest context particular que té encara més valor l’estudi sobre les característiques dels EINF emesos per les empreses cotitzades (en el mercat continu i en l’Ibex-35) que, confegit pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i la càtedra Mango d’ESCI-UPF, pot servir d’orientació per a les empreses del Vallès Occidental de més de 250 empleats que l’hagin de portar a terme a partir d’ara.
Vegem algunes de les principals conclusions que es poden extreure d’aquest treball: sobre una mostra de 129 empreses, 91 van presentar l’informe el 2020; 31 se situaven fora de l’obligació, ja que comptaven amb menys de 500 treballadors; dos fan referència a la publicació en la societat matriu; un parell no van presentar comptes anuals, i tres cotitzades de l’Ibex-35 publiquen l’informe tot i no tenir l’obligació de fer-lo.
D’altra banda, el 60% de les empreses exhibeixen el document de forma separada de l’Informe de Gestió o com un document annex (en oposició al 40% que l’integra en el mateix Informe de Gestió) i el 95% contracta firmes d’auditoria financera per a la verificació externa de l’EINF (recordem que la legislació estatal exigeix la comprovació externa a càrrec d’un expert independent).
L’Estat d’Informació No Financera afavoreix de manera significativa el progrés en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per al 2030 (per cert: un 78% d’empreses cita algun dels ODS, segons constata l’estudi).
Efectivament, observarem progressos notoris en la matèria al llarg dels propers anys, sobretot si parem atenció als nombrosos desafiaments de la societat en tot allò que fa referència a la sostenibilitat ambiental i social. Cal indicar també que el sector financer aposta per canalitzar les seves inversions cap a projectes sostenibles (s’estima que més del 50% de les inversions financeres a la UE seran sostenibles el 2025) i que la Unió projecta l’establiment d’estímuls amb el propòsit de secundar la inversió sostenible, a través d’una nova taxonomia financera que faciliti i premiï les inversions d’aquesta índole.
