Ja fa uns mesos que aquesta plaça, la dedicada a Baltasar Ragón, va tenir un espai a aquesta secció “de les fotografies”. La visió de llavors, era des d’un angle diferent del que es mostra en aquesta ocasió. És molt possible que moltes persones han circulat un munt de vegades per aquest tros sense saber exactament el nom a qui es va dedicar la plaça. No és un fet aïllat i passa sovint.
Però no és el tema a tractar. Es fa evident que hi ha canvis notables entre una fotografia i l’altra. La més antiga, que es remunta a l’any 1992, ensenya edificis més, podríem dir, ancians, més castigats pel pas del temps. La mateixa plaça mostra al mig els inicis d’una construcció emergent, que encara no mostra arbres frondosos i ferms ni altres exemples de vegetació.
Comparats, això sí, amb el que es veu ara, potser era millor veure aquells arbres petits i pelats, amb tota una vida al davant, que el que es pot aguaitar en l’actualitat. No pels arbres, sinó pels arbusts, que necessiten una rentada de cara urgent o és el que sembla.
És una plaça que es pot assegurar que passa una mica desapercebuda, d’aquí el seu encant. La plaça en si mateixa, no ha sofert variacions destacables. És una mica el seu embolcall, amb algun bloc de pisos incorporat inclòs, el que s’ha transformat.