Des d’avui fins al 30 d’octubre podrem gaudir a la FACT Cultural de l’obra fotogràfica d’un dels mestres de la fotografia catalana del segle XX, Eugeni Forcano. L’exposició “Des dels orígens” recull 80 imatges de l’artista: les icòniques “Mirada insondable”, “Fantasmagoria”, “Pota que vol tocar cama” i “El meu colom de la Pau”, i altres inèdites que Forcano va realitzar durant la seva infància i joventut a Canet de Mar. Terrassa podrà gaudir de l’obra des de les 19.30 hores d’avui a la sala 3 i 4 de la Factoria.
Les fotografies pertanyen totes a l’arxiu de l’autor i han estat escollides en col·laboració entre Josep Maria Forcano, el fill de l’autor, Josep Guindo Soldevila, amic personal de Forcano i administrador del seu arxiu, i Laura Terré, historiadora de la fotografia. Sens dubte, la fotografia ha estat el motor que ha impulsat Eugeni Forcano durant la seva vida. “Per a mi la fotografia ha estat un camí d’emocions i de sentiments, de realitats i de somnis, i també d’utopies. El reportatge ha fet possible que m’acostés a la gent sense veu i la descobrís, que és una de les aventures més apassionants”, va deixar escrit Eugeni Forcano. El fill recalca la passió del pare: “El recordo sempre amb la càmera i sobre el terreny. Primer era una afició, després es va professionalitzar”, expressa.
El món ja s’ha encarregat de premiar-lo: el 1963 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de fotografia en blanc i negre i el 1976 en color; també el premi Artista FIAP (FederacióInternacional d’Art Fotogràfic) (Berna, 1978), fins a arribar a la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2012) i al Premio Nacional de Fotografía del Ministeri de Cultura (2012).
Encara que Forcano considerava que es va fer fotògraf professional als 34 anys, la seva vocació li va arribar molt precoçment, quan era nen, en fer les seves primeres fotografies als amics de l’escola amb la càmera de fusta de la seva mare. El seu interès per la fotografia el va portar a muntar el seu propi estudi de fotografia a Canet de Mar i a fer-se soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya el 1949.
Una vida darrere la càmera
L’inici de la seva carrera professional ve marcada pel setmanari Destino. El seu èxit va ser gairebé immediat. Ràpidament, li van oferir treballar per altres editorials com Seix i Barral Publicitat, Editorial Aymà, Revista Don i com a fotògraf publicitari i de moda. Amb Destino va publicar els llibres Barcelona (1964), amb 500 fotografies i textos de Carles Soldevila; i Festa Major (1969) amb textos de Josep Maria Espinàs.
El 1962 va participar en l’encàrrec del Comissariat General de Turisme Francès de viatjar a París, que serviria per organitzar l’exposició col·lectiva Onze fotògrafs a París que es va presentar a la capital francesa, Barcelona i Madrid. El 1967 va realitzar un reportatge sobre en Josep Pla amb motiu del seu 70è aniversari. Pla sentia gran admiració per les fotografies d’Eugeni Forcano que va il·lustrar el seu l’article Passeig per Banyoles en dia de mercat.
El poder d’una mirada, amb “Mirada insondable”
Una de les fotografies que més marquen l’exposició d’Eugeni Forcano és “Mirada insondable”, instantània del 1962 a les barraques de Montjuïc, a Barcelona, on l’artista passava molt de temps fotografiant els voltants i la gent que hi vivia. A la imatge es representa una noia gitana amb el seu germà agafant-la per darrere. “La mirada de la noia s’assembla a la de La Gioconda. No diu res, però tothom pot interpretar-la diferent”, declara Josep Maria Forcano, el fill, que també comparteix la passió per la fotografia del seu pare i es dedica a digitalitzar la seva obra.
