Com assenyalàvem fa uns dies a aquest mateix espai, hi ha cantonades que, per motius diversos, ensenyen paisatges que no trobem a altres ubicacions. En aquesta ocasió, ens situem al carrer de Galileu, que era de justícia després de fer-ho ahir amb el d’Arquimedes, el seu cosí germà i company de reivindicacions veïnals. És a l’altura del carrer de Pasteur, en un territori on els carrers tenen nom de científics, com ja hem tractat en anteriors edicions.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
És més que probable que aquesta doble imatge no tingui molta història per a molts dels lectors. Tanmateix, i proveïts d’aquella xafarderia o, millor dit, d’una curiositat innata, és de rigor fixar-nos en els detalls que apareixen les dues instantànies avui present.
La gran diferència, que es veu a primera vista, és que a la foto del passat, que correspon a l’any 1989, sota el cartell de referència del nom del carrer, podem veure un senyal de tràfic, el que gairebé ho prohibeix tot. En canvi, com a contrapartida, a la imatge de 2022, veiem un mirall que, en teoria ha de servir perquè els conductors pugui observar el què els hi ve per la banda esquerra.
És un mirall, ho hem de reconèixer, que crea dubtes sobre la seva funcionalitat o, més ben dit, que no ajuda pel fet que tapa el nom del carrer. Són detalls.
