Fa anys que les diferents crisis han arribat a la ciutat de Terrassa acompanyades d’una reducció en el consum d’aigua. Tant, que els consums domèstics s’havien situat per sota del límit necessari de 100 litres per persona i dia que fixa l’Organització Mundial de la Salut. Històricament, l’estalvi en el consum d’aigua tenia un component econòmic a la ciutat, on l’anterior concessionària, Mina, havia donat l’alarma. Ara, les raons per tancar l’aixeta també són socials i mediambientals. La presa de consciència sobre la necessitat de no malbaratar un recurs escàs i finit ha agafat força a la ciutat, on avui el consum domèstic se situa en 105 litres per persona i dia, i al global de la ciutat
–inclosos comerços, indústria i consum municipal–, en 139,70 litres per habitant i dia. La xifra està molt per sota del topall que s’aplica en estat d’alerta per sequera, que és de 250 litres per habitant i dia. Si s’imposen restriccions, a nosaltres ens afectaria poc, podríem pensar. Però amb la sequera persistent actual, cal un esforç global –també dels estalviadors– per garantir l’abastiment de tothom.
