Carlos Robles Lucena, escriptor, docent i crític cultural
És professor de Filosofia i Humanitats al Liceo Egara. “Tenia clara la meva vocació d’escriptor boig o de poeta de molt jove”, comenta, i, després de pensar en diverses opcions, finalment va decidir-se estudiar Humanitats. Li agrada la docència tot i que no s’ho havia plantejat d’inici. “Ser docent també és una feina molt creativa o hauria de ser-ho, perquè té un vessant de comunicació i transmissió que, si no ho fas bé, pot ser terrible”, diu.
Ara ha escrit la seva primera novel·la, “Cerbantes Park”. Ja havia escrit un llibre de relats i considera que “llegir i escriure és una manera de relacionar-me amb la realitat”. La trama d’aquest llibre passa a Tarradell, una barreja entre “Terrassa i Sabadell que em va semblar molt divertida”.
Insisteix que aquestes dues activitats, llegir i escriure, “són les més divertides i absorbents que conec i et passen les hores ràpidament”. Ha anat ampliant l’elenc d’autors que ha llegit i diu que li agrada “des de la novel·la més realista fins a una de ciència-ficció”.
Dedicar-se només a escriure l’atrau si bé recorda una frase d’Augusto Monterroso que diu que “per ser un escriptor valent i de veritat, has de tenir una altra feina”. Admet que, només viure de les novel·les, és molt difícil. També es dedica a crítiques culturals de llibres, còmics, cinema, música o videojocs.
Després de la pandèmia, amb els amics, ha recuperat el gust de tornar a jugar a esquaix. “Feia uns vint anys que no hi jugava”, manifesta. Una altra de les seves grans aficions és cuinar.
