José Antonio Jiménez, fotògraf submarí
Per iniciativa d’un amic, es va interessar pel món del submarinisme. Ho va provar i li va agradar. Es va treure un curs de busseig i, posteriorment, per fer-ho tot més al·licient, va començar a fer fotografies submarines. “Per mi és una afició i mai m’i hehe obsessionat”, diu, i afegeix que hi ha gent que “s’agafa els ‘hobbies’ com un treball, i jo ho faig per divertir-me i quan em ve de gust ho faig i quan em canso, ho deixo”.
Del fons marí, li encanta fotografiar “el paisatge”, si bé també té predilecció per retratar a peixos. Hi ha també una opció, que és retratar microorganismes molt petits que hi ha pel mar i és una tècnica molt difícil. “Una simple respiració et fa moure la càmera i costa molt fer aquestes fotos”, explica. Ha estat per diverses parts del món fotografiant l’interior del mar. “On es fan les millors fotos perquè hi ha més fauna és a llocs com el Mar Roig, Indonèsia o Komodo”. A Indonèsia ha estat tres vegades. “Allà és verge i et trobes de tot, i a altres llocs està tot més explotat”, comenta.
També fa fotografies fora de l’aigua, però creu que sota el mar “la dificultat és major i tens un temps per fer la foto” i també la llum és diferent i els peixos no ho faciliten. Té clar que “gaudeix aprenent” i afirma que “a mi em fa créixer la dificultat i quan una cosa em sembla senzilla, m’avorreixo”.
En el seu temps lliure surt en moto per la carretera. “De jove havia viatjat molt per Espanya i per Europa en moto i quan va arribar el submarinisme ho vaig deixar, però ara hi he tornat”, detalla.
