Un dels ponts més veterans de Terrassa està d’aniversari. El pont de Montserrat va ser projectat per connectar la ciutat a banda i banda de la riera de les Arenes, només quatre anys després que la riuada del 1962 arrasés la zona. No es va estrenar fins a l’any 1972 i ara celebra mig segle d’història.
El projecte original del pont el va aprovar la Dirección General de Carreteras i Caminos Vecinales el 17 de setembre del 1971 per un pressupost de 16 milions de pessetes, tot i que es va adjudicar per 15,5 milions (90.151 euros).
Amb la tragèdia de la riuada del 25 de setembre del 1962 ben present a la memòria de tota la ciutat, l’administració de l’Estat va trepitjar l’accelerador per acabar amb la frontera física de la riera, construint un viaducte per cotxes i vianants.
La construcció de la infraestructura amaga algunes curiositats. Les obres es van adjudicar per concurs-subhasta el 1971 i, un any després, es va redactar un projecte modificat, que va ser el definitiu. La premsa de l’època dona fe que el pont es va inaugurar el novembre del 1972, curiosament el mateix exercici en què es va redactar el projecte modificat.
La segona anècdota es va produir l’any mateix de la seva inauguració. El pont es va quedar petit poc després de l’estrena i l’Estat va decidir desdoblar la infraestructura i construir un pont bessó.
El projecte es va redactar el 15 de juliol del 1974, però no es va executar mai. De fet, cinquanta anys després, la infraestructura és la mateixa que la projectada originalment: un únic viaducte de 91,31 metres de longitud i 10,50 metres d’ample, amb un carril per sentit de circulació i amb voreres a banda i banda.
1 milió d’euros
Cinc dècades després de l’estrena del pont de Montserrat, la infraestructura necessita una reparació integral. Pel pont passen cada dia una mitjana de 15 mil vehicles i entre 1.000 i 2.500 vianants.
El projecte està pressupostat en 1 milió d’euros. Reparar el pont cinquanta anys després costarà onze vegades més del que es va invertir a aixecar-lo.
El projecte era candidat als fons Next Generation en matèria d’accessibilitat, però ha quedat descartat. Ara, el govern estudiarà diferents vies de finançament.
La reparació del pont preveu renovar el paviment, habilitar dos carrils de tres metres per sentit de la circulació, voreres més amples i noves baranes.
També s’intervindrà a l’estructura de formigó, amb el tractament de fissures i esquerdes, s’impermeabilitzarà el tauler i s’instal·laran embornals, a banda d’una falca de morter que eliminarà l’espai on nidifiquen els coloms.
“Aquesta no és una reparació convencional d’un pont de carretera- afirmava fa uns mesos el regidor d’Obres Públiques Raúl Ibáñez. Volem que s’integri a la trama urbana, que el pont de Montserrat sigui un element singular”.
