Quantes vegades hem circulat per aquest tram? Moltes. És una de les opcions que ens condueix cap a Matadepera i cap a altres paratges de més amunt. La seva continuació ha variat si ens referim a la seva configuració, però, en general, l’entorn que contemplen en les dues fotografies, és gairebé el mateix, llevat les lògiques reformes dels edificis. És el que té ser un edifici, que, de tant en tant, cal una petita reforma o arranjament.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Recordo creuar aquest tros de carretera amb la família quan anàvem a buscar aquells fragments de natura que la ciutat, cada vegada més, deixava escapar. Eren altres temps i els anys, sovint, ens transporten a altres vivències que no són ni millors ni pitjors, ni tan sols són diferents. Són altres vivències.
La imatge de 1990 ens mostra la necessitat que tenien els edificis que es poden veure de petits guarniments. La carretera, és obvi, també ha experimentat variacions necessàries perquè, a la carretera, la seguretat ho és tot i no només recau tot en els conductors. Les vies han d’estar en bon estat per evitar ensurts.
La vegetació està present, de diferents formes, en les dues instantànies. Anar cap a Matadepera o altres parts de la zona és el que té, que t’acostes més a la natura. No tothom té la sort d’estar-hi tan a prop. És així.
