Al setembre no només tornen els estudiants a classe i els treballadors a la feina, un cop acabades les vacances. La política també és reactiva i aquesta tardor ho farà a contrarellotge. Govern i oposició tenen vuit mesos per afrontar un grapat de projectes i temes pendents i endinsar-se en una campanya electoral que serà determinant. El mes de maig hi ha eleccions municipals i totes les formacions s’hi juguen molt.
La llista dels deures pendents és llarga i el termini per executar-los és de només vuit mesos. El repte inclou obres, projectes estratègics i decisions transcendents per al futur de la ciutat. També qüestions “petites” que afecten el dia a dia de la ciutadania:
Les obres
’escalada inflacionista dels darrers mesos i, en especial, l’increment del preu de les matèries primeres ha paralitzat un grapat de projectes a la ciutat. Alguns són compromisos de mandat i reivindicacions històriques. Caldrà trepitjar l’accelerador per adjudicar de nou els projectes, després que les constructores hagin desistit. La llista inclou algunes obres emblemàtiques.
És el cas del casal del Roc Blanc, un projecte de 2,5 milions d’euros i deu mesos d’execució que espera nova constructora. Al gener, l’Ajuntament va actualitzar preus i el compromís és iniciar obres abans de finals d’any i enllestir-les el 2023.
En situació similar està la pista poliesportiva de Can Jofresa i l’ascensor de la ronda de Ponent. També el parc de la República, que s’havia d’executar en quatre fases i es va licitar de cop per garantir la continuïtat dels treballs. Els veïns de Sant Pere Nord feia dècades que reivindicaven el projecte i ara hauran d’esperar una mica més. La constructora de la primera fase ha renunciat, de manera que toca posar al dia tota la licitació per a reactivar el projecte de manera fiable.
Els Next Generation
El govern també haurà de començar a executar els projectes que han rebut diners dels Fons de Recuperació i Resiliència Next Generation. Entre ells, el paquet de millora de les infraestructures tecnològiques municipals i desplegament del lloc de treball digital, a banda de la millora de la seguretat en la gestió i transmissió de dades (832 mil euros).
Els Next també aporten 8,9 milions per una mobilitat sostenible, que comportarà millores en l’accessibilitat, en els entorns escolars, la centralització semafòrica i la vianalització del passeig del Compte d’Ègara, entre d’altres. Els projectes han d’estar executats en tres anys.
Una fiscalitat més còmoda
A proposta de Junts per Terrassa, els grups van aprovar el novembre del 2020 per unanimitat aplicar la tarifa plana al pagament de tributs, de manera que es puguin liquidar en onze mensualitats idèntiques i una dotzena que permeti liquidar els ajustos per bonificacions o descomptes. La mesura està previst que entri en funcionament el 2023.
L’Agenda Urbana 2030
L’Agenda Urbana de Terrassa ha de dibuixar l’horitzó estratègic de la ciutat per a la pròxima dècada. El procés ha començat per la fase participativa i de diagnosi i ha de culminar amb la redacció d’un pla d’actuació i un paquet d’accions. El govern ha reiterat que vol que el procés sigui ràpid i concloent.
La cessió del 30% per a HPO
És una de les decisions més polèmiques del govern de coalició i la seva execució quedarà per al pròxim mandat. Ja s’ha obert un procés participatiu per recollir les aportacions ciutadanes a l’avanç del document, que preveu una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i que ha de culminar al desembre. A finals d’any es donaran a conèixer les conclusions de la consulta pública. Aquesta mesura, impulsada per ERC, té el rebuig frontal dels agents econòmics.
L’elecció del nou síndic, el febrer i sense polèmiques
Isabel Marquès, síndica de Terrassa, culmina el seu mandat el mes de febrer i per aquella data, la ciutat ha de tenir tancat el procés d’elecció i nomenament del seu substitut o substituta. El procés ja ha començat i està marcat per un reglament que fixa els passos a seguir. L’objectiu és que no es reprodueixi la polèmica de l’última elecció. Les denúncies per irregularitats al vot digital van enfosquir el procés participatiu.
Tot i que el reglament deixa clar els passos a seguir, el govern haurà de vetllar per què l’elecció del nou síndic es tanqui de manera correcta.
Una comissió ciutadana de seguiment és l’encarregada de fer el seguiment del procés. Es constituirà aquest mes de setembre i incorporarà, a banda de representants polítics i tècnics, representants del món associatiu.
La Sindicatura de Greuges de Terrassa té com a funció la protecció i la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns i les veïnes de Terrassa en la seva relació amb l’Ajuntament.
El nou síndic o síndica serà votat pel ple actual, però exercirà el gruix del seu mandat – limitat a cinc anys- amb el nou Consistori.
Un cartell electoral protagonitzat per dones
Terrassa serà la pròxima primavera la ciutat amb més percentatge de dones candidates a l’alcaldia. En aquest moment, excepte la llista de Tot per Terrassa, encapçalada per Jordi Ballart, totes les candidatures les lidera una dona: Eva Candela (PSC); Meritxell Lluís (JxT); Ona Martínez (ERC); Isabel Martínez (Cs); Marta Giménez (PP) i Alícia Tomás (Vox). Els comuns confirmaran presumiblement aviat a Agnès Petit com a cap de llista.
