Una de les gangues de la Rambla d’Ègara, pel que fa a aquesta modesta secció, és que té una llargària considerable i, per tant, es poden analitzar o examinar molts dels seus trams sense caure en la repetició. Repetició que, per cert, es pot sortejar explorant detalls que s’han obviat en anteriors entregues.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Hem de reconèixer que aquesta part de la Rambla d’Ègara que disseccionem en aquesta oportunitat, molt galdosa, no ho és. És a dir, que no la destacaríem respecte a altres trams, com poden ser el que ces combina amb el Parc dels Catalans o el que frega la màquina del tren.
Cert és que, a l’esquerra de la imatge, endevinem el que coneixem com a mNACTEC, oficialment el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que dorm en l’edifici que fou el Vapor Aymerich, Amat i Jover, obra del de sempre, l’arquitecte Lluís Muncunill.
Com en moltes altres de les mostres fotogràfiques de la secció, hi ha poca variació entre una i altra instantània. Ressalta, a la dreta de la foto més antiga, aquells cartells que es van posar tan de moda, amb ofertes de tota mena de productes, que sovint no ens feien cap utilitat, que es venien a 100 pessetes o peles, el nom popular. Aquelles 100 pessetes que, per art de màgia (o de murrieria), es van convertir, de sobte, en un euro. Quin negoci!
