El CAAD de Terrassa, Centre d’Atenció d’Animals Domèstics, fa una crida urgent al voluntariat i l’adopció per l’augment de l’abandonament de gats i gossos que hi ha hagut aquest estiu.
Durant la pandèmia, moltes famílies van voler sumar un animal de companyia a les seves vides, perquè tenien molt més temps per tenir cura dels nous familiars peluts i per tal de fer més amens els dies de confinament. Un any més tard, però, alguns dels adoptants han tornat a les rutines i han volgut marxar de vacances, deixant sols o abandonant gossos i gats.
La Maria és voluntària del centre des de fa uns set anys i explica que aquest 2022 ha estat un dels pitjors que ha viscut com a membre del projecte: “hi ha hagut molts ingressos si ho comparem amb altres anys, sobretot de gossos”, afegeix. I és que no només ha augmentat el nombre d’animals que arriben al CAAD, també han disminuït les famílies que s’acosten al centre per adoptar i cuidar els abandonats.
La voluntària creu que això es deu a la fi de la pandèmia, ja que “la gent ha marxat molt més de vacances que altres anys i no volen adoptar perquè volen la llibertat de marxar lluny”. Detalla que “sí que podrien fer-se càrrec d’un gos però no volen la responsabilitat”.
Els treballadors i voluntaris del Centre no només cuiden i passegen als animals de companyia, també intenten conscienciar als veïns dels barris de Terrassa sobre la situació dels animals abandonats. És per això que la Maria, juntament amb altres voluntaris, durà tres gossos al parc de Sant Jordi aquest dissabte vinent: “hi posarem una piscina i els passejarem perquè la gent els conegui i es relacionin amb altres gossos, perquè són animals en una situació delicada que necessiten adopció o acollida urgent”, explica. No és la primera vegada que el grup de treball de l’associació organitza trobades d’aquest tipus, ja que el CAAD intenta ser present a totes les festes majors dels barris de la ciutat, presentant els gossos a la gent i unint famílies i animals barri a barri.
Els treballadors i voluntaris del centre estan molt satisfets amb totes les campanyes i la Maria afegeix que “hi ha gent que no pot tenir animals a casa però que ens ajuden amb donacions pel centre, on cal comprar coses com material”. Que augmentin els ingressos al CAAD i baixin les adopcions significa que hi ha molts més gossos per cada voluntari.
La rutina de les persones que ajuden al centre és aparentment senzilla: hi van com a mínim un cop a la setmana a passejar els canins i creen grups de treball per ajudar amb la gestió. El grup de voluntaris del CAAD tenen molta presència a xarxes socials, on comparteixen les històries dels animals rescatats i des d’on es pot respondre a les crides d’adopció i acollida a diferents gats i gossos. Per la Maria, però, la feina es dificulta, perquè ara “hi ha molts gossos que no poden sortir a passejar cada dia per la falta de voluntaris”, lamenta.
El perfil del voluntari no té uns requisits gaire concrets més enllà de superar la majoria d’edat i tenir ganes de treballar amb gats i gossos sense por als canins més grossos, que són els més freqüents al centre. La voluntària destaca que l’únic que cal són “ganes i compromís”.
