És difícil conèixer els exponents de la Nova Cançó i en defensa de la llengua catalana, tals com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Núria Feliu, i no conèixer el nom de Joan Baptista Humet i Climent. El cantautor tenia les arrels a Navarrés, València, però va viure l’adolescència a Terrassa i les seves cançons van causar sensació arreu de l’Estat, especialment “Que no soy yo” (1975) i “Clara” (1981).
Per tal de retre’l homenatge, el periodista, escriptor i pedagog Fernando González Lucini ha escrit el llibre “Joan Baptista Humet. Vida, canciones y silencios” sobre la seva trajectòria vital i musical. Ja està disponible a la venda a València, amb col·laboració amb la Asociación Cultural Amigos de Humet. Es presentarà a Terrassa l‘últim cap de setmana de setembre, el 29 i 30 i es podrà adquirir a les llibreries.
Portada del llibre
El llibre inclou il·lustracions i fotografies, un repàs per les dates, viatges recorrent el món (com quan va visitar Amèrica Llatina amb el cantant Rafael Amor), anècdotes, un cançoner i una biografia amb testimonis de familiars, amics i cantants amb qui va tenir una estreta relació. Un exemple és el text que ha escrit Litus, cantant i compositor terrassenc que va conèixer Joan Baptista Humet a través de les cançons de l’autor que cantava la seva mare quan Litus era petit. Al llarg dels anys, Joan Baptista Humet va publicar vuit discs i alguns singles, tant en català com en castellà, abans de morir a l’edat de 58 anys.
“Vaig conèixer a Joan Baptista Humet al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, quan va presentar “Fins que el silenci ve”. Jo l’admirava, i quan em van trucar amics seus perquè li fes una biografia m’ho vaig plantejar com un repte, i l’he agafat amb molta il·lusió”, aclareix Fernando González, autor també de biografies d’altres cantants com Carlos Cano, Luis Eduardo Aute i José Antonio Labordeta.
Un peu a Terrassa i a Navarrés
Joan Baptista Humet tenia un peu a cada lloc, a Terrassa i a Navarrés. La cançó “El extranjero” parla d’aquesta dualitat d’identitat. Es sentia català i valencià, i estranger als dos llocs. La família la conservava a València, però a Terrassa va començar a tocar les primeres cançons, inspirant-se en Serrat, a qui admirava abans i després de conèixer-lo. “A Terrassa va aprendre a tocar la guitarra i el seu avi li va ensenyar els primers acords. Dins seu Humet tenia una fusió de dues cultures”, explica Fernando González.
Foto de Colita
L’artista componia en català, i el seu primer disc va ser “Fulls” (1973). “Tenia l’aire de les cançons populars i franceses del moment, però Joan Baptista era diferent dels altres representants de la Nova Cançó. Era molt popular, proper a la gent i gens dens”, continua González. Quan Humet va llançar-se a compondre també en castellà, va rebre algunes crítiques dels defensors de la Nova Cançó Catalana. Tot i així, un dels grans èxits, “Clara” va ser en castellà. Després de retirar-se el 1986, Humet va retornar amb l’últim disc en castellà, “Solo bajé a comprar tabaco” (2004). Quan va morir, tres grans ciutats li van dedicar homenatges entranyables: Barcelona, Navarrés i Terrassa.
A més, el 2016 la Comissió del Nomenclàtor de Terrassa va aprovar dedicar-li un espai públic de la ciutat, i l’Ajuntament està estudiant les opcions. Una possibilitat és el parc que envolta l’Auditori municipal, sota l’Estació de Vallparadís Universitat d’FGC.
La també terrassenca cantant en llengua catalana Gemma Humet és la neboda de Joan Baptista Humet i filla d’Agustí Humet, també músic, i actor i director escènic
