(Terrassa, 1951 – Terrassa, 2022)
Exregidora de l’Ajuntament de Terrassa, dels Anys 1979 – 1983.
L’Alcalde i la Corporació Municipal de Terrassa s’afegeixen al dolor dels seus familiars i amics en tan sentida pèrdua.
Estimada amiga, mestra, companya Teresa Casas i Ros:
Avui t’acomiadem, abans del que tots plegats ens podíem pensar i avui et volem dir que has estat una dona important per a totes nosaltres i que amb el teu treball incansable has obert camí. Compromesa de ben jove amb la política, amb la bona política, la que busca canviar el món i fer-lo més just per a tothom, vas ser regidora pel PSUC al primer Ajuntament democràtic de la nostra ciutat, l’any 1979, i diputada a la Diputació de Barcelona. I allà hi era ella, en un món d’homes perquè dels 65 diputats només quatre eren dones.
Però la Teresa tenia opinió i ha estat fidel als principis en què creia, això sí, sense dogmatismes. La Teresa ha estat mestra tota la seva vida, i abans de ser-ho ja feia de monitora a l’esplai de Can Palet, on va coincidir amb en Pep Pàmies, també mestre, al qual acomiadàvem fa gairebé un mes, i amb qui ha compartit la malaltia i el final. La Teresa ha exercit el seu mestratge per totes les etapes de l’educació no universitària, des de bressol fins a batxillerat i aquí de nou el seu compromís ha estat total amb l’escola, l’escola pública, i incondicional amb els seus alumnes, perquè creia fermament que transformar l’escola i l’educació era el camí per canviar el món.
I per això ens cal parlar, i molt, de renovació pedagògica. La Teresa ha dedicat anys i molta feina a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ha participat en moltes trobades, en el Congrés de Renovació Pedagògica dels anys noranta i en els “Encuentros” organitzats per la Confederación de Movimientos de Renovación Pedagógica arreu de l’Estat. I això no és tot. La Teresa ha estat molts anys l’ànima de l’Associació de Mestres Alexandre Galí de la nostra ciutat. Aquesta setmana encara feia coses a la web!
I tot això la Teresa ho ha fet sense fer soroll, com era ella: reservada i discreta, però sempre disposada a col·laborar i a oferir el seu coneixement, la seva experiència i el seu treball. Com ha escrit el company Joan Domènech al seu blog, ella amb la seva feina era “la perfecta acotxadora perquè l’enxaneta pogués fer l’aleta”. Però no tot ha estat treballar. La Teresa també va saber gaudir de la vida. Li agradava seguir les novetats de tota mena en l’àmbit científic, gaudir de la conversa amb amigues i amics, fer sortides amb ells, anar a concerts o al teatre. En les trobades, jornades o “encuentros”, sempre hi era en els moments de gaudi… memorables alguns!
Així que la Teresa ha estat sempre la millor companya, excel·lent amiga i bona i gran persona. I en tenim molt bons records que ens acompanyaran sempre més. Avui l’acomiadem, però, amb dolor, amb molta tristor, perquè tots desitjàvem que el seu viatge vital, la seva estada entre nosaltres, hagués estat més llarga.
Adeu, companya, adeu, amiga!