Es compleixen 120 anys del naixement de Mateu Avellaneda i Canyadell. Amb motiu d’aquest aniversari, revisitem la figura d’aquest dibuixant terrassenc il·lustre que va documentar la ciutat, especialment l’antiga, i que va il·lustrar llibres d’història amb Salvador Cardús. Mateu Avellaneda, deixeble i amic d’Apel·les Mestres, té una sala dedicada a la secció del Museu de Terrassa situada a la Casa Alegre de Sagrera.
Mateu Avellaneda
La Casa Alegre de Sagrera ja mereix per si sola una visita, però val la pena fer-ne més d’una per conèixer el que hi té en exposició i que ens ampliarà el coneixement sobre la ciutat en diferents àmbits. L’edifici, que va ser reformat a principis del XX seguint els canons del modernisme, acull una de les seus del Museu de Terrassa i compta amb una sèrie de sales dedicades, una d’elles al dibuixant Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 1902-1949) de qui ara es compleixen 120 anys del seu naixement.
Dins el patrimoni d’art local i en el gènere del dibuix històric, Mateu Avellaneda destaca com una de les figures importants en tant que, amb col·laboració de Salvador Cardús, va ser l’intèrpret gràfic de la Terrassa medieval. El fons del Museu conserva una extensa donació de la família de l’artista, que inclou dibuixos d’heràldica, segells, exlibris, i imatges de la vila medieval i de la ciutat industrial del XIX, masies del terme, goigs, pergamins, calendaris, cartells, programes d’entitats recreatives i de Festa Major…
Les esglésies de Sant Pere, en una imatge antiga
La sala dedicada, que es troba al primer pis de la Casa Alegre, exposa una part d’aquesta obra d’Avellaneda que data majoritàriament de la dècada dels 30. L’artista demana un passeig curt, però encalmat perquè cada dibuix sobre la Terrassa del passat, fet amb la seva ploma, té un gran nombre de detalls per observar i retenir. Avellaneda ens convida a viatjar per la Terrassa d’abans; pel centre de la vila amb la plaça coronada per l’actual Catedral del Sant Esperit i la Torre del Palau, i sobretot pels carrers estrets que l’envoltaven com el de Baix Plaça, Rutlla, Sant Francesc, Bastard, Parres…
En aquests carrerons que donen entrada i sortida al lloc neuràlgic d’aquella Terrassa, hi podem veure les construccions d’època, les cases amb grans portes amb patis interiors que molts servien de rebost, magatzem i fins i tot petites granges. I tampoc no hi manca la casa on hi ha el petit obrador per fabricar i reparar algun producte o article a subministrar.
Avellaneda va recuperar el pols de l’interior de la vila que es movia festiva i trista pels sons dels campanars de les esglésies i per comunicats a les parets. El deixeble i gran amic d’Apel·les Mestres va dibuixar gràficament com eren els grans temples de devoció i recolliment. A la seva sala, poden admirar les esglésies del Sant Esperit i de Sant Pere. Sobre la Seu d’Ègara, hi ha uns dibuixos de traç precís de cada edifici de culte i del seu entorn, llavors un paisatge de camp. També hi és dibuixada l’ermita de Ca n’Anglada i la de l’Obac.
Una perspectiva del perfil de la ciutat. Al fons, el Sant Esperit i la Torre del Palau. A la dreta, el fum de les fàbriques
Avellaneda també va documentar de manera gràfica la vida fora de la vila, la de les masies. A l’exposició podem conèixer gairebé el bon nombre d’aquestes cases pairals del terme com Can Palet de La Quadra, Can Figueras, Can Barba de la Pedra Blanca, Can Casanovas, Ca n’Anglada, Ca N’Aurell, Ca n’Arnella, Can Cardús, Can Bosc de Bassea, Can Cabassa, Can Colomer… En cadascuna d’elles hi sobresurten aquells elements que les caracteritzaven, com la gran portalada i finestres, el rellotge i la campana. I també podem observar en alguna d’aquestes masies, els seus finestrals gòtics amb el seu delicat cortinatge blanc amb brodats i puntes.
Constant i romàntic
Mateu Avellaneda, que malauradament va tenir una vida curta (va morir a l’edat de 47 anys), va voler plasmar el que la retina li mostrava en format documental, en sentit històric i romàntic, un motiu pel qual de seguida es destacà en ell una personalitat seva. El seu art va ser molt apreciat pels terrassencs, molts dels quals el van descobrir a través dels seus dibuixos publicats en calendaris en les impremtes de la ciutat. Aquests calendaris eren recollits i emmarcats figurant en els menjadors i sales d’un bon nombre de cases de la ciutat.
La sala dedicada conté alguna peça de mobiliari. Una d’elles és una taula de dibuix i és un regal que li va fer el seu admirat professor Apel·les Mestre. Ambdós, Avellaneda i Mestre, posen en una fotografia caminant per un carrer.
