És palpable que la part de la ciutat que s’analitza avui en aquesta secció es trobava en un estat una mica deplorable l’any 1985. La corba de l’avinguda de Josep Tarradellas, si ens fixem detalladament en la fotografia actual, ha superat aquells temps anteriors, on es podia contemplar un asfalt deixat, una vegetació llastimosa i un mobiliari urbà fet malbé. Una mica desastre, tot plegat.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No recordarem el nom popular d’aquesta ubicació. Els que el sàpiguen, que aixequin la mà o que xiulin, tot dissimulant. El cas és que la seva mala fama derivava de la llegenda (o no) que assegurava que era un tros perillós i procliu als accidents de trànsit.
Quan un vehicle s’hi acostava, era comú que alguns dels passatgers advertissin al conductor, especialment si no era gaire experimentat o, encara més, si era de fora de la ciutat i no coneixia les llegendes o el que sigui. “Compte, aquí hi ha hagut més d’un ensurt”, s’alertava.
Actualment, sembla que la cosa ja no és tan arriscada com ho era llavors, o és una sensació molt particular. De zones de carrers o de carreteres amb mala fama, n’hi ha per tot arreu i la tradició mana, ja que, si s’adverteix d’aquests trossos de carrers o carreteres, és perquè algun sobresalt o més d’un s’han viscut. Són llocs temuts, és inevitable.
