Batejar un equipament és, a vegades, una tasca complexa perquè cal posar-se d’acord amb quin pot ser el nom més adequat i sobretot que tingui una identitat relacionada amb el servei que farà i a qui anirà destinat. A Terrassa, hi ha centres educatius que van cercar un nom d’escriptors per donar nom al seu espai de coneixement i saber. La decisió té un valor afegit perquè és una excusa perfecta per recordar la figura i projectar–la.
Del cens d’escoles i instituts de la ciutat hi ha sis relacionats amb novel·listes i poetes del segle XX. Són Francesc Aldea, Agustí Bartra, Jaume Cabré i Anna Murià, de Terrassa o vinculats a ella; i Montserrat Roig i Salvador Espriu que eren de fora. Cabré és l’únic de tots que el tenim en actiu i del que encara podem gaudir i esperar nova obra.
Francesc Aldea
Francesc Aldea (Terrassa, 1957-Portugal,1982) dona nom a una escola d’infantil i primària pública de Can Parellada que es va inaugurar el curs 1984-85. La comunitat va fer la tria en homenatge al poeta i al mestre de català (treballava a l’escola Josep Ventalló del mateix barri) que va perdre la vida un 2 d’agost de 1982 en un accident marítim a la localitat portuguesa de Ponta de Sagres.
Amb motiu del 5è aniversari del seu traspàs es van editar una petita selecció dels seus poemes inèdits en un llibre que també hi havia altres autors nascuts o relacionats amb la ciutat. Anys després, el 1991, va ser recordat amb un homenatge més ampli d’institucions i entitats, entre les que figurava Amics de les Arts i la revista Mirall de Glaç, de la qual fou membre fundador.
Anna Murià
La parella literària formada per Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) i Anna Murià (Barcelona, 1904-Terrassa, 2002) , fills adoptius de la ciutat, també tenen nom de capçalera en centres educatius. Bartra és la referència de l’escola d’infantil i primària pública de l’avinguda Barcelona i Murià de l’escola d’adults de Poble Nou-Zona Esportiva. Ambdós han deixat empremta en els gèneres de la poesia i la narrativa. I cal destacar que, darrerament, el món editorial està revisitant l’obra i la persona de Murià, que sempre havia quedat en una posició més discreta i a l’ombra.
Agustí Bartra
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és el referent del nou institut públic creat a la seu de l’escola Joan Marquès Casals de Sant Pere Nord. L’autor de la celebrada “Jo confesso” va establir vincles amb Terrassa arran de la seva professió com a docent de literatura a l’institut Can Jofresa. Cabré és considerat avui dia una de les firmes contemporànies més solvents per la seva creativitat i pel llenguatge emprat.
També tenim l’empremta permanent de figures de fora de la ciutat, com l’escriptora i periodista Montserrat Roig i el poeta Salvador Espriu. La primera, que dona nom a l’institut públic del Passeig de Les Lletres, és una icona per moltes generacions de dones perquè sempre va defensar el gènere allà on anava i escrivia. Espriu, que va ser escollit per l’escola d’adults de Can Palet-Can Jofresa, és un poeta cabdal, sobretot per les seves reflexions vers Catalunya.
Joan Margarit
Biblioteques sense identitat literària
Habitualment, els equipaments públics del món del coneixement i la cultura tenen un nom literari. Les biblioteques solen ser les primeres a triar una figura de la literatura perquè són els referents idonis per la lectura i la consulta. Terrassa té biblioteques a cada districte i, per ara, s’identifiquen amb el districte on estan ubicades. El fet provoca certa estranyesa, especialment pels visitants de fora que no coneixen la ciutat. El poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938-Sant Just Desvern, 2021) ho va deixar palès en una de les nombroses sessions del club de lectura que es va fer en una de les biblioteques de Terrassa per parlar de la poesia. En acomiadar-se va escriure aquesta nota: “Per a la biblioteca Sense Nom, que per les col·laboradores que hi he trobat, es mereix un gran, lluent, afectuós nom”. Com arquitecte, Margarit ha deixat empremta a Terrassa amb el Conservatori de Música i l’Auditori Municipal, i la rehabilitació del Vapor Aymerich, Amat i Jover, obra de Lluís Muncunill i seu del MNACTEC.
L’escriptora Mercè Rodoreda.¶
Absències
Trobem a faltar que la Premi d’Honor de les Lletres Catalanes doni nom a algun equipament públic relacionat amb les lletres i el saber. Mercè Rodoreda té vincles amb la ciutat perquè el seu pare, Andreu Rodoreda, era fill de Terrassa, del carrer Nou.
