Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
En el nostre país hi ha un excés de conservadorisme i tenim en una gran majoria estalviadors, un model que ve de la mentalitat del pagès, que sempre havia de fer front a situacions imprevistes, i que centrava la seva inversió en el patrimoni familiar, amb un nivell d’excedents molt escàs o puntual. Aquesta situació hauria de canviar perquè creixés l’esperit emprenedor i també el d’inversor tant en les persones de vint anys com en les de més edat.
La falta d’una formació financera ens porta a no tenir confiança ni criteri a l’hora d’invertir. Avui, a diferència de l’economia del pagès, les entrades i les sortides en l’economia familiar són bastant constants i definides, i, per tant, podem planificar-nos financerament per assolir fites com la compra d’un habitatge, l’educació dels fills, la jubilació, etc.
La situació, però, no ha canviat gaire. La població de menys de vint-i-cinc anys segueix sent testimonialment inversora per la falta, moltes vegades, de recursos sobrants, però també per la falta de formació financera. La comunicació digital ha substituït i creat nous mites financers i especulatius que són el mirall dels nostres joves, i l’afany d’una solució immediata als seus problemes fa que s’arrisquin en excés en l’especulació (monedes electròniques, OTCs, CFDs o productes palanquejats molt riscosos) en passarel·les digitals.
És comú veure com les noves generacions inverteixen sobretot en mercats estrangers, on han vist aparèixer i créixer noves empreses tecnològiques, que creuen que seran el seu futur, oblidant-se del mercat més proper, del qual és més fàcil palpar la veritat dels números. No confien en l’economia del país, perquè no els resol els seus problemes. Pensen que a l’estranger poden realitzar millor els seus somnis, però les oportunitats que se’ls hi ofereixen no són sempre econòmicament diferents de les d’aquí.
