Isabel Marquès, Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, esclata en un riure primaveral en recordar que li han dit “síndica de bruixes” o “la noia del parc”. La seva jovialitat no és obstacle per al seu rigor com a síndica de greuges. Tot i que la seva funció es defensar els terrassencs davant de l’administració local, ha arribat a trucar immobiliàries per aconseguir lloguers per a ciutadans, a trucar a hospitals aviam què passava amb uns retards en una visita mèdica o a ajudar nenes que suposadament eren obligades a matrimonis forçats. Explora límits en defensa dels drets humans. La manca d’habitatge la fa patir. “És un fracàs”, diu. D’aquí a uns mesos deixarà el càrrec de “defensora del poble”.
Ha estat síndica en dues etapes. Hi ha hagut molta diferència entre una i l’altra? La primera va ser entre 2010 i 2016, quan vaig presentar la meva renúncia perquè demanava un reglament digne. El càrrec llavors era pràcticament honorífic. Quan es va dur a terme el procés per substituir-me no em vaig presentar per evitar suspicàcies, perquè ja s’havia aprovat que la síndica tingués una remuneració com un regidor. No em semblava de rebut presentar-me i tenia el meu despatx d’assessorament.
Però el procés de substitució va ser una decepció. Es va anul·lar, i diverses institucions em van venir a buscar. Em vaig presentar a la segona consulta i vaig repetir en el càrrec. Vaig prendre possessió al gener del 2018, i fins ara. Les dues etapes han estat molt diferents. En la primera em van arribar a dir que no feia falta que vingués tots els dies… I alguns a l’Ajuntament em deien que qui em pensava que era. “Soc la síndica”, responia. Era una època per donar a conèixer aquesta institució de defensa dels drets dels ciutadans davant l’administració.
La segona ha estat, diguem-ne, més professional? Sí. Amb més implicació. A poc a poc, l’Ajuntament s’ha adonat que aquesta institució forma part del municipi. S’han aclarit conceptes, es reconeix aquesta figura. Abans era un gerro de flors, ara es té més en compte aquesta institució i això és gratificant. Noto més respecte cap a la funció de la síndica, tot i que la figura encara és molt desconeguda. Reconec que m’ha faltat trepitjar més els barris.
La diferència entre els dos mandats ha estat també de contingut de les consultes i els greuges? Sí. Al principi, la immensa majoria de les consultes eren per multes. He hagut de dir a molts ciutadans que no soc una “quitamultas”! Ara guanyen les queixes per falta de resposta a instàncies.
La síndica vol deixar el càrrec a finals del 2022 / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Costa superar determinades inèrcies? Molt. Per exemple, abans el procés notificador de sancions estava mal fet. Em responien que sempre s’havia fet així. Doncs no, deia jo: “Llavors, ho heu fet malament fins ara”. Una vegada vaig detectar que una persona havia lliurat una notificació de multa, signant ella com a notificada! Al ciutadà li costa molt expressar el seu problema i que li facin cas. Els aconsellem que ho facin per escrit, que presentin una instància, que ha de ser contestada en un màxim de tres mesos, i tres mesos ja és molt. I llavors hi ha dues possibilitats: que li contestin i la resposta no sigui la correcta, i puguem obrir un greuge, o que no li contestin i obrim un greuge directament per falta de resposta. De totes maneres, crec que ha canviat el xip i que s’ha guanyat en seguretat jurídica.
Quines directrius ha de seguir l’Ajuntament per realitzar el procés de selecció del nou síndic? Crec que jo no haig d’entrar en això, tret que sigui per explicar la meva experiència, però no haig d’intervenir en el procés. L’Ajuntament m’ha demostrat que ho vol fer bé, i em dona garanties. Sí que és cert que vegades veig algú que té perfil de síndic i penso: ”Ho faria bé”.
La pandèmia
I quin perfil és aquest? Per a aquest càrrec no sols és important tenir determinats coneixements, sinó, sobretot, l’empatia. El Síndic de Greuges de Catalunya no està tot el dia amb ciutadans, però el de Terrassa sí. Aquí la proximitat és molt important. Per això em diuen coses com “la síndica de bruixes”, o “la noia del parc”, o la “síndrome”, o la “síndica de la granja”, fins i tot “la grega”, per “greuge” (riu). No tenim filtre: si estic disponible, atenc els ciutadans. A vegades ha entrat un ciutadà per la finestra a l’oficina a fer-me una consulta ràpida! Hi ha situacions molt difícils. Algunes persones ja venen plorant, tenim mocadors de paper preparats.
La institució va rebre l’any passat més de 2.600 consultes / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Com ha afectat la pandèmia a la institució? Era una emergència sanitària, ho entenc, però durant el confinament es van vulnerar molts drets. Ens venia molta gent. Gent que havia vist un ésser estimat entrar pel seu propi peu en un hospital i després va saber que aquest familiar havia mort, i li donaven un taüt, i no podia ni veure la cara del seu ésser estimat. Molts ciutadans ens trucaven perquè tenien citacions judicials i trobaven tancats els Jutjats. Tots els síndics hem fet actuacions d’ofici perquè aquestes situacions no es tornin a repetir.
Trobarà a faltar la sindicatura? Sí, però estic molt cansada. Tinc un problema de salut (no greu) i els metges m’han aconsellat repòs. Ha arribat el moment. A més, és convenient canviar de síndic. El proper Nadal faré 65 anys… En principi, al desembre ha d’haver-hi nou síndic, o nova síndica.
I si li proposen acabar el mandat, el febrer del 2023, per fer la transició? No ho descarto, però segurament el metge no voldrà.
