Jordi López Felpeto (41 anys) inicia la seva segona temporada com a entrenador de la primera plantilla del Terrassa FC. Després de consolidar l’equip a Segona RFEF en l’exercici anterior i quedar-se a un pas del “play-off”, el repte ara és fer un pas endavant amb una plantilla que s’ha potenciat, però que es trobarà un grup força més competitiu.
Quines sensacions li transmet aquest equip durant els primers dies de la pretemporada? Molt bones, estem molt contents. La gent ha vingut amb molta il·lusió i físicament a bon nivell, ja que tenien deures a complir en aquest sentit. Això facilita la feina.
El nivell d’exigència serà aquest any més elevat que el de la temporada anterior? Segur. L’any passat teníem l’objectiu de salvar-nos i hi havia moltes incògnites, ja que teníem molts jugadors de Tercera Divisió, veníem a Ca n’Anglada… I això generava més paciència. Però aquest any, després d’un bon any, serà tot diferent. Vam donar un bon nivell i la gent s’acostuma a les coses bones. A més, el club ha fet un esforç per posar-nos al nivell competitiu que demana la categoria. Això no garanteix res, però quan un fa un esforç també exigeix.
El seu discurs sempre ha estat molt prudent, no se surt del guió del dia a dia. L’incomoden les etiquetes de favorit? És que no és la realitat. Ens agrada tocar de peus a terra. Pel que fa a il·lusió ningú ens guanya i si ens hem quedat aquí és per les ganes de portar endavant el Terrassa. Però d’això a dir que el nostre objectiu ha de ser pujar hi ha molta diferència i si ho fem ens equivocarem. Ens trobarem rivals d’un perfil molt més alt i d’un pressupost més gran. I nosaltres no som favorits per moltes raons. Però dit això, aquest plantejament no està renyit amb la il·lusió que tenim de fer un gran any.
Aquesta és la segona temporada a la categoria. I sempre es diu que una segona temporada, després d’un ascens, és molt més complicada que la primera. L’any passat ningú comptava amb nosaltres i aquest any ens tindran més respecte. Però hi ha més factors a valorar. No oblidem que tenim un inconvenient important i és que comencem a Ca n’Anglada i després marxem a l’Estadi. Això és extremadament complicat. I ha condicionat la confecció de la plantilla, per exemple. Al final hem apostat per un model híbrid d’equip, adaptable als dos camps en què jugarem aquest any.
Té ara 17 jugadors. Amb quants vol començar la temporada? La meva idea és tenir una plantilla molt competitiva en número i en posicions. Crec en la competència, perquè potencia les virtuts del futbolista. L’entrenador és egoista i si podem tenir 22 jugadors amb les posicions doblades, millor. Però marcarà la nostra realitat econòmica i el mercat. Ara l’objectiu preferent és potenciar la posició de central i el centre del camp.
Pel que fa a la qualitat dels jugadors que formen l’equip, què destaca? Els coneixem, sabem el nivell que tenen i sabem que han vingut deixant de banda altres projectes. Això diu molt de les ganes amb què arriben a Terrassa. La plantilla de l’any passat tenia moltes incògnites i el resultat final va ser molt bo. A priori, cal estar satisfets del que tenim.
A la porteria disposarà de dos porters de primer nivell, un plantejament diferent del de les darreres temporades. Això és magnífic. La competència és necessària per treure la millor versió del futbolista. Ja gestionarem la situació, però nosaltres volem funcionar de forma professional i aquí ningú juga per decret. Tots parteixen de zero i és igual el que guanyin o l’edat. És un tema de rendiment.
La baixa de Marimón va sorprendre. Cal entendre-la com a una conseqüència d’aquest trànsit a l’Estadi? Ramón ens va donar molt l’any passat, i li tinc molta estima personal. Els temps dels clubs i dels jugadors, de vegades, no coincideixen. I hi ha jugadors que, molt comprensiblement, no volen esperar i es busquen alternatives. Ell va decidir marxar quan encara no teníem clar què passaria.
En el centre del camp va marxar un futbolista clau com Martí Soler. Cal trobar un relleu semblant? No hem de comparar. Qui vingui serà un altre jugador. Ell va demostrar el seu nivell i va fer una gran temporada, però no podem competir contra segons quins clubs.
I a la davantera hi ha un canvi entre Akito i Servetti, dos jugadors de característiques diferents. Akito va funcionar de forma magnífica al tram final de la temporada anterior i marxa deixant diners al club. Ell volia marxar i el club guanya uns diners, per tant, estem parlant d’una bona operació per als dos. Ara arriba Servetti, que és un futbolista diferent i intentarem treure-li el millor rendiment.
Després d’un any al Terrassa ja coneix perfectament el club. Li sembla una plaça complicada, molt exigent? He estat un privilegiat del futbol, he viscut als millors clubs i conec l’exigència d’aquest esport. I Terrassa és exigent, però això és bo. La il·lusió no ha de fer que ens equivoquem d’objectius, però que existeixi una exigència és positiu. Terrassa mereix estar més amunt, encara que el futbol no són matemàtiques. Estem parlant de la tercera ciutat de Catalunya, amb molta tradició futbolística, amb un equip que ha estat al futbol professional, que ha passat també per mals moments i al seu voltant existeix un sentiment. I quan tens una afició amb sentiment és meravellós. Emocionar a la teva gent és fantàstic, el més bonic del futbol.
Li sembla un club amb opcions de progressar els pròxims anys? Penso que té les condicions suficients per fer-ho. S’han d’ajuntar moltes coses perquè es puguin assolir els èxits que volem. La gent que hi ha al club està fent grans esforços.
Aquesta serà la seva segona temporada com a primer entrenador. Se sent més preparat? La gent d’aquest club m’ha facilitat la feina i el dia a dia ha estat molt fàcil. Això em va ajudar molt malgrat que era el meu primer any com a màxim responsable d’un equip. Aprendre s’aprèn cada any, perquè cada temporada és diferent i cada grup de jugadors també. Aquest any comencem de zero un altre cop. I ens hem d’exigir molt. Només així podrem competir al millor nivell.
