Les avingudes, en part, són com rambles però, amb perdó, d’una categoria per sota. Com explicar-ho? Ambdues tenen extensions considerables (les avingudes més, d’acord), però la rambla té un nom, si se’m permet, més senyorial, més de casa bona, perquè ens entenguem. Avui podem observar com era l’avinguda de Jaume I en la part on, durant anys i anys, va residir una de les discoteques més simbòliques de la història de la ciutat, una d’aquelles discoteques, podríem dir-ne, de lloc de privilegi en un hipotètic podi.
Fotos : Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Ens referim a la cèlebre Mackintosh. A la part dreta de la imatge de 1991 encara podem veure, molt amagat, el seu mític tendal de l’entrada. Els que hi vau aterrar alguna vegada, recordareu les seves escales i l’ambient que t’impregnava des del primer minut quan t’endinsaves a la sala.
Canviant radicalment de tema, l’avinguda de Jaume I també va destacar durant molt de temps perquè acollia a la gran majoria de concessionaris de les diverses marques d’automòbils. Ara, encara en romanen alguns.
Podem contemplar algunes variacions que el temps ha provocat. Continua aquesta part central de l’avinguda, farcida de palmeres. Però no hi era llavors i ara sí, el carril per a les bicicletes que, ara, també ocupen els patinets, els nous amos dels carrers.
