Joan Roma i Cunill
Cada vegada que sento algun representant de JuntsxCat o ERC queixant-se del mal finançament de Catalunya, li voldria replicar que si el resultat de les carències en infraestructures, equipaments i serveis prové del mal finançament o de la mala gestió.
En honor a la veritat, cal dir que en algun moment, quan les aigües baixin més calmades en general, s’haurà d’emprendre una profunda remodelació de totes les administracions. Funcionem amb similars paràmetres des de fa més de cent anys. L’estructura no ha variat en línies generals, des de principis del segle XX, tot i la novetat de la creació de les CCAA, quaranta anys enrere.
De fet, a la vella estructura es va encaixar les CCAA i vivim amb la improvisació i precarietat habituals d’un país mediterrani. Deixem per a més endavant reordenar les coses, i els anys van passant i la precarietat es manté.
Dit això, si mirem el mapa municipal i el mapa autonòmic, veurem com hi ha diferències notables entre uns llocs i uns altres. Amb el mateix finançament i competències, resultats molt diferents. A què es deuen les diferències? Doncs a la gestió.
I és que quan s’ha de treballar amb uns ingressos febles, baixos o clarament insuficients, la gestió passa a ser fonamental. És el que hem fet la majoria d’alcaldes al capdavant dels nostres ajuntaments. Amb recursos escassos, els hem aprofitat al màxim, fins a arribar a cotes d’excel·lència, en alguns casos. Res es desaprofita, tota ajuda és benvinguda, per petita que sigui, i es persegueixen subvencions a tota hora i a tot nivell.
Aquesta austeritat, molt estesa en el món municipal, contrasta amb la displicència del govern de la Generalitat. No s’ha trobat el moment ni la via per a reduir el volum ni redistribuir estructura. L’organigrama del Govern és gairebé calcat al de fa 40 anys, de manera que sobra personal en uns llocs i en falta en altres. Hi ha mandra i falta de preparació per encarar una remodelació general de totes les estructures, organismes i entitats que conformen la Generalitat.
No hi ha temps, ni es busca per procedir a emprendre aquesta revolució administrativa, de la qual depèn l’eficàcia, l’austeritat i el bon govern. Poso un exemple senzill. Per què hem de tenir 14 conselleries? També podria demanar per què hem de tenir 23 ministeris. Però vaja, torno a Catalunya. Si tenim en compte que vivim en un país de 7,6 milions d’habitants, ens podríem demanar com és que amb una població similar, Suïssa només té set ministeris? És lògica aquesta desproporció? Som més eficients aquí que allà?
Puc ben assegurar que no. Considero Suïssa com una mena de segona pàtria i model de funcionament i gestió. Aquí, abans de queixar-nos de mal finançament, hauríem d’avaluar la nostra gestió. Gastem bé? Gastem en el que és necessari? Mireu, he contemplat, seguit i estudiat la manera de gastar de la Generalitat, i puc assegurar que és clarament malbaratadora de recursos.
I no parlo de corrupció, que també n’hem tingut, i en elevades dosis. No, no, ara em refereixo a l’acció de governar, mirant prim en totes les despeses, començant per les dotacions de personal de cada conselleria, i dintre de cadascuna, mirant què fan, què produeixen, quins resultats obtenen. La composició de plantilles passen d’un any a l’altre en blocs compactes. No importa si en alguns en falten i en altres en sobren. Ja s’estudiarà més endavant com es recomponen. I el més endavant, és més endavant, pels segles dels segles.
Les noves tecnologies permetien reordenar equips i funcionaments. Sí, però de moment continuem igual, ja arribarà el moment en què algú s’encarregui de fer-ho. És així com van passant els anys, i la despesa en personal es va menjant bona part dels recursos, i no hi ha millor gestió. La rutina impera en totes i cadascuna de les conselleries fins a extrems inversemblants. Mesos de gestions, disputes entre departaments, contradiccions d’uns amb els altres, inflació de legislació, normatives poc entenedores…
Què passaria amb un millor finançament? Simplement, es gastaria més, però no millor. N’estic convençut. Al cap de tants anys d’experiència, no tinc cap dubte sobre el pou sense fons que representa una part majoritària del Govern de la Generalitat. I ho dic amb tristesa, però plenament convençut. Són massa anys de rutines i males pràctiques. L’única via per trencar aquesta dinàmica és un canvi profund de govern. Que qui vingui tingui experiència de govern, sigui auster i hagi estudiat altres països per aplicar aquí el que allà és quotidià. Que sigui valent i vulgui copiar el que va fer Enric Prat de la Riba. O el que fa Suïssa, i algun altre país d’estructura similar.
Així doncs, tot i reclamar un nou model de finançament, comencem primer per millorar la gestió. Més ben dit, per posar la gestió en el primer gran objectiu. Ara no ho és.
