Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès
El divendres 22 de juliol llegeixo en aquest diari que el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa declara a la lleugera, sense conèixer la situació personal de cadascú de nosaltres, que “cap de les persones paga hipoteca o lloguer”.
Es referia als representants de les entitats que hem presentat formalment al·legacions tècniques a la proposta de reservar un 30% d’habitatge de protecció oficial (HPO), i m’entristeixo. Com a president i treballador del sector de la construcció i les reformes, integrat bàsicament per autònoms i pimes, només puc considerar la declaració de molt desafortunada. Més si tenim present l’impacte de les darreres crisis a la nostra activitat.
L’única interpretació que puc fer de l’afirmació del regidor és que, des d’una desqualificació personal que entra en el terreny de la privacitat, cerqui desacreditar un plec d’al·legacions que té una base jurídica; que analitza i quantifica l’impacte econòmic de la proposta i en el qual qüestionem la base de l’estudi econòmic que acompanya l’expedient urbanístic presentat per la seva regidoria. I ho hem fet, òbviament, amb arguments tècnics sumats a l’experiència i el coneixement d’un mercat en el qual ens movem diàriament des de fa molts anys; no amb desqualificacions personals.
Després de mesos analitzant l’expedient urbanístic i l’estudi tècnic que pretén recolzar-lo, el Gremi de la Construcció, la Cambra de la Propietat, la Cambra de Comerç i la Cecot concloem que la proposta de cedir el 30% a habitatges de protecció oficial a la ciutat de Terrassa no és viable en el context actual. Tothom ho entendrà si dic que senzillament no surten els números. I prova d’això és el cas de la ciutat de Barcelona, un cas que podem prendre com a referent.
Fa quatre anys que es va instaurar l’obligació de 30% d’habitatge protegit al sòl urbà consolidat a la ciutat de Barcelona, en les promocions de més 600 m2 de sostre potencial, és a dir, la mateixa proposta que s’està fent per a la ciutat de Terrassa. Els resultats obtinguts no han complert amb els objectius: no s’ha incrementat l’oferta d’habitatge protegit a la ciutat i s’ha paralitzat la rehabilitació i les operacions de regeneració urbana. Per tant, des del sector creiem que és una mesura desencertada i ineficaç si l’objectiu és augmentar el parc d’habitatge amb protecció oficial. Entenem aquest propòsit per part de l’Ajuntament, és més, el compartim. Ara bé, la reserva obligatòria en sòl urbà consolidat com a instrument per assolir-ho ja hem comprovat que no ha funcionat a Barcelona, on s’estan plantejant un canvi d’estratègia i construir HPO en sòl públic amb col·laboracions publicoprivades.
Tornant a l’article del DT en què s’“acusa el lobby econòmic de manca de solidaritat per afrontar el problema de l’habitatge a la ciutat”, el regidor i part del consistori saben que sempre he donat suport a la cooperació entre l’administració, les associacions empresarials i les entitats veïnals com la via per aportar benestar social a la ciutat i per intentar garantir un millor present a les futures generacions.
A la junta del Gremi no només ens preocupa, sinó que ens ocupa el desenvolupament i projecció de polítiques urbanístiques i d’habitatge que millorin la qualitat de vida de la ciutadania, sigui en la reconversió de locals comercials buits en habitatges a planta baixa per a persones grans o amb mobilitat reduïda; sigui per trobar vies d’electrificació i autoconsum elèctric d’habitatges, o aconsellant aturar alguna licitació per evitar sobrecostos derivats d’increments desmesurats i, sota sospita, d’algunes matèries primeres.
Ningú té la visió completa d’una situació. Per això considerem important establir i mantenir un diàleg obert i constant entre les parts, i que les discrepàncies necessàries no facin perdre el respecte a les persones.
Tant de bo, a partir d’aquest escrit, el regidor reconsideri les seves declaracions. Les entitats així ho esperem.