El Grec 2022 estrena aquest dimarts “Paraíso perdido”, de John Milton (Londres, 1608-1674), al bell escenari de Montjuïc. L’obra és un poema èpic publicat en dotze llibres i 10 mil versos que té com a protagonistes a Déu i Satanàs i del que representen per a la humanitat. Milton agafa les dues figures per parlar del bé i del mal, de l’home i la dona (Adam i Eva), del poder i de la rebel·lia i, fins i tot, del comediant i de l’espectador. Però, per damunt de tot, “Paraíso perdido” és un homenatge a la bellesa de les paraules, a la poesia.
Aquesta proposta, atrevida i arriscada, compta amb la direcció d’Andrés Lima, vinculat a la companyia Animalario, mentre que la versió del text la firma Helena Tornero. Els rols protagonistes de Déu i Satanàs recauen en Pere Arquillué i Cristina Plazas. L’espectacle s’estrenarà en castellà perquè té al Centro Dramático Nacional com un dels productors (també el Grec i Focus) i després pujarà a la cartellera de Barcelona i de Madrid.
Arquillué considera que “Paraíso perdido” és un espectacle que combina molts ingredients i tots molt interessants. “Estem davant d’un gran poema clàssic d’un dels autors anglesos cabdals del segle XVII com és John Milton. Gairebé podríem dir que és una obra tan important com ‘La divina comèdia’, de l’escriptor italià Dante Aligheri”. A més, afegeix que “Milton evoca a Déu i Satanàs per fer una reflexió sobre el poder i la rebel·lió en l’ésser humà. Apareixen, doncs, Adam i Eva, que varen ser expulsats del paradís per Déu per cometre el pecat de menjar un fruit prohibit (una poma) després de fer cas a la serp (el dimoni). És un relat ple de metàfores en el que es confronta la lluita entre el bé i el mal i en el que sempre guanya qui té el poder mentre que els altres perden. Un tema universal que sempre és d’actualitat perquè forma part de la condició humana”.
Però encara hi ha més lectures del pensament filosòfic de Milton. “El meu rol és el de Déu, però a la vegada és també fa de narrador i apuntador. En aquest senti, també hi ha paral·lelismes amb el món del teatre, del comediant i de l’espectador. És com un joc, el joc de crear personatges i d’emocionar”.
L’actor s’expressa content amb la nova obra. “Ja feia temps que parlàvem amb el director Andrés Lima de treballar junts i ara hem tingut l’oportunitat de fer-ho. Quan m’ho va dir, em vaig apuntar de seguida perquè a mi m’agrada fer coses diferents”. Arquillué considera que “Paraíso perdido” té un resultat molt especial. “És un espectacle molt lluminós amb molta dimensió. Té projeccions en vídeo impactants de Miquel Àngel Raió i la música és original de Jaume Manresa, del grup d’Antònia Font, i és molt atmosfèrica i captivadora. És un muntatge escènic molt potent”.
“Paraíso perdido” es podrà veure avui i demà al Grec i farà temporada a Barcelona (Romea) i a Madrid (Maria Guerrero). Entremig hi haurà més novetats. L’actor de Terrassa estrena a la Temporada Alta de Salt-Girona “L’adversari”, de l’escriptor Emmanuel Carrère, amb direcció de Julio Manrique. En aquesta obra, que també hi és l’actor terrassenc Carles Martínez, Arquillué interpreta a Jean-Claude Romand, un ciutadà francès que l’any 1993 va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. Un text truculent que l’actor de Terrassa en farà narració en primera persona.
Amb aquesta peça, tancarà un triplet dramàtic que es va encetar amb “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc”, de Josep Maria Miró amb direcció de Xavier Albertí. “Ha tingut una acollida extraordinària. Estic content perquè era un gran repte i en Miró em va fer un regal preciós. El cert és que les tres obres d’aquests mesos em satisfan perquè aixequen històries molt més metafòriques i poètiques que commouen al públic. I el teatre ha de ser això, provocar emocions a partir d’un realisme màgic”.
