Aquest Dia Internacional dels avis i les àvies té un ineludible origen religiós. Es va instaurar el 26 de juliol a causa que és el dia de Sant Joaquim i Santa Anna, els pares de la Mare de Déu i, per tant, els avis de Jesús. Més enllà de consideracions d’aquesta magnitud, aquesta jornada serveix o ha de servir per agrair a aquest col·lectiu tot el que fan pels seus nets i per les seves famílies. La tasca i el paper d’avis i àvies, després de les dues crisis rellevants d’aquest segle ha estat més que capital per a la supervivència de moltes parelles amb fills, que van passar o passen per situacions difícils.
Carles Mota, president de la UFB Jabac
“Allò que els avis ho consenteixen tot no és així i seguim les pautes que ens marquen els pares”
Creu que “tal com està organitzada la societat, els avis són una part molt important per a l’evolució de les parelles”. Diu que “hi ha avis que encara treballen o fan coses” i a vegades costa adequar-se a la situació. Té clar que “sempre prioritzem” el fet d’ajudar i no està d’acord amb allò de “els avis ho consenteixen tot” i “seguim les pautes que marquen els pares”.
Mercè Gómez, presidenta del Casal de la Dona
“Els avis i les àvies són el pilar fonamental de moltes parelles i si fessin vaga es notaria molt”
“Els avis són el pilar fonamental de moltes parelles que, amb la crisi, es van quedar sense feina i amb criatures”, diu. “Conec moltes classes d’ajudes i sense els avis, molta gent no sé què faria”. Lamenta que, tot plegat, “és producte de la precarietat laboral” i que no hi ha una proposta des de les administracions en aquest sentit. “Si els avis i les àvies fessin vaga, seria una cosa brutal i es notaria”.
Ramon Vidal, president de l’Ateneu Terrassenc
“Aconsellar sense imposar és el paper de l’avi a partir de l’adolescència. Per sota, és feina”
“El paper de l’avi és més fonamental al principi, quan els nets necessiten més ajuda, com portar al col·legi”, explica. Ara té nets “grans” i ara el paper de l’avi és el de l’experiència i a vegades som un element de consulta que els pares, per feina, no hi poden arribar”. Afegeix que “aconsellar sense imposar” és el paper de l’avi per a partir de l’adolescència. Per sota, és feina”.
Cristina Valverde, psicòloga i presidenta d’AIDE
“En moltes parelles, un dels dos no podria treballar si no tinguessin l’ajuda dels avis”
Manifesta que “els avis, en els últims anys, amb la pandèmia i tot el que ha passat, estan sent el suport econòmic de moltes famílies” i afegeix que “són un suport social de primer ordre”. També subratlla que col·laboren decisivament amb la conciliació familiar gràcies a tota la feina que aporten. “En moltes parelles, un dels dos no podria treballar si no tinguessin l’ajuda dels avis”, manifesta.
